Les pensions i el vot dels jubilats

Mentre els carrers tornaven a omplir-se de jubilats protestant pel ridícul increment anual de les pensions, Mariano Rajoy anunciava que compareixerà voluntàriament davant el Congrés per abordar el debat sobre la protecció social de la gent gran. Això de voluntàriament és un eufemisme perquè el president del Govern anava a ser obligat per tota l’oposició a explicar-se i l’únic que ha fet ha sigut avançar-se per no anar forçat a la compareixença. En la decisió hi tenen molt a veure les mobilitzacions de pensionistes, que han sorprès el Govern, dedicat com està a exalçar cada dia la bona marxa de l’economia espanyola.

Precisament a causa d’aquesta recuperació, amb creixements anuals superiors al 3%, és més sagnant que el Govern s’entesti a mantenir l’ínfim augment del 0,25% al revaloritzar les prestacions cada any. És increïble que l’Executiu sostingui que els pensionistes no han perdut poder adquisitiu quan l’IPC, tot i l’estabilització de la inflació durant la crisi, ja creix des de fa temps per sobre d’aquest índex mínim que es va fixar per als pitjors anys de la recessió. És veritat que el futur de les pensions mereix un debat seriós i profund, com reclama Rajoy. Per això queden encara més en evidència els precipitats moviments del Govern, que només s’han produït quan les protestes i les enquestes apunten que el Partit Popular està perdent també el vot dels jubilats.