ANÀLISI

L'equilibri contra el desequilibri

2
Es llegeix en minuts
marcosl41560042 barcelona   07 01 2018   messi  controla el bal n mientras d180222181428

marcosl41560042 barcelona 07 01 2018 messi controla el bal n mientras d180222181428 / JORDI COTRINA

En aquest Barça tan sòlid, concepte de moda aquesta temporada, resulta estrany veure un jugador per la banda d’una aparença tan fràgil que sembla gairebé líquida. I, no obstant, Dembélé pot ser el plus de talent ofensiu que necessitarà l’equip de Valverde per fer aquest salt de qualitat que requereix un aspirant a la Champions. Una preocupació que havia desaparegut fins que a Londres vam xocar amb una nova realitat, bastant semblant a la de setembre, quan l’únic objectiu després del trauma de la Supercopa era sobreviure.

El jove davanter francès va confirmar davant el Girona, per una banda, que pot aportar el desequilibri que l’equip va perdre quan se’n va anar Neymar, sense que això signifiqui que el joc de l’un i de l’altre siguin comparables i, per l’altra, que encara no és un jugador rodó, com es podia intuir.

Valverde va arribar al Barça amb Neymar a la plantilla i en el seu primer pla imaginari, en la seva primera idea, hi cabien els tres davanters. Segur que meditava la fórmula per equilibrar un equip que s’havia estavellat, primer a París i després a Torí, amb un trident que en aquella última temporada havia suposat un peatge sense recompensa a canvi. Però Neymar se’n va anar, i Valverde no va demanar un quart centrecampista, va demanar un davanter.

Fins al moment, el tècnic ha recorregut a la prudència en els seus plantejaments en grans partits, ha preferit assegurar el control amb un quart centrecampista, però no sabem què hauria fet si hagués pogut comptar amb Dembélé i una adaptació sense lesions. El seu preferit a les grans cites ha sigut Paulinho, però la falta de competència per l’onzena posició ens permet pensar que el brasiler ha sigut l’elegit gairebé per descart, especialment en els últims partits quan el seu rendiment ha passat a ser intranscendent.

Notícies relacionades

Amb un deu de gala pràcticament inamovible, Dembélé té al davant l’oportunitat de lluitar per una onzena plaça més vacant que mai. Si el francès aconsegueix aportar ofensivament el que potencialment se li intueix i s’implica defensivament, hi ha partit per aquesta plaça. Ho té difícil, però els plans del Barça per fitxar Griezmann no li deixaran un panorama més fàcil la temporada que ve.

Dembélé pot fer caure la porta de la titularitat i, de passada, la del sostre d’un equip en el qual només regateja Messi. La gran sort del Barça és que potser amb l’argentí n’hi ha prou, fins ara ha sigut així. Però que el desequilibri de Dembélé passi per sobre del sagrat equilibri resulta una idea atractiva en una temporada en què l’austeritat guanya l’exuberància.