Anar al contingut

ANÀLISI

El lent adeu d'Angela Merkel

FABRIZIO BENSCH

El lent adeu d'Angela Merkel

Carlos Carnicero Urabayen

La dona més poderosa del món viu aquests dies apagant focs interns en el seu partit

Està a punt de començar un nou Govern, que el podria portar a igualar Helmut Kohl amb els seus 16 anys al capdavant d’Alemanya, però Angela Merkel està de sortida. No hi ha data. Tampoc successor. Però la cancellera, la dona més poderosa del món, viu aquests dies apagant focs interns en el seu partit mentre els joves se situen per succeir-la.
    

És conegut el seu pragmatisme. Estima les seves idees, però sobretot l’ordre que ha d’acompanyar-les. Una anècdota de joventut. El dia que va caure el Mur de Berlín, Merkel, que havia crescut a l’est i era de les joventuts comunistes, va observar els esdeveniments i després va continuar amb la seva rutina: era dijous i tocava anar a la sauna.
    

El mètode Merkel ha situat la CDU al centre del sistema polític, lluny de la seva puresa ideològica però a prop de les idees del seu principal rival, l’SPD. Els socialdemòcrates viuen la seva pitjor crisi entre altres raons perquè Merkel els ha anat robant les propostes, des del salari mínim fins a altres polítiques socials. Fins i tot el matrimoni homosexual, mesura que no va recolzar però que ja forma part del seu llegat.

Els pitjors resultats

Aquesta forma de governar des del centre ha cansat moltes persones en el seu partit. Els conservadors troben a faltar més conflicte. Més ideologia. Encara que Merkel es prepara per seguir en el Govern, la CDU ha tingut els seus pitjors resultats des del 1949 (33%) i la ultradreta creix fonamentalment a costa seva (13% i pujant).
    

Els crítics no obliden l’estiu del 2015. Europa vivia la seva pitjor crisi de refugiats des de la segona guerra mundial i Merkel va considerar que aquests fets situaven Alemanya davant el mirall del seu truculent passat. El país tenia el deure moral d’obrir les portes, va interpretar, incompresa per milions dels seus conciutadans, que vivien amb por el canvi de color als seus barris, i també pels seus socis europeus, que la van acusar d’actuar pel seu compte i sembrar el caos a les fronteres de la UE.
    

La política alemanya ha canviat. Més un milió de refugiats han arribat a Alemanya i els problemes d’integració són agitats a consciència pel partit ultra AfD, moribund fins a l’estiu del 2015 i ara en ascens. Les eleccions europees del maig del 2019 causaran estralls.
    

Els que no li perdonen a Merkel aquell gest humanitari tampoc oblidaran que hagi acordat cedir el Ministeri de Finances a l’SPD en el seu pacte de Govern. El poderós ministeri feia gairebé una dècada que estava sota el temut Wolfgang Schäuble i ara passa a mans del socialdemòcrata Olaf Scholz. Massa poder, diuen els crítics, per a un partit amb molts menys vots (20,5%).
    

Merkel, amb 63 anys, viu indiferent al món instantani de selfies i la nova política, que sovint és més frívola que moderna. La seva recepta d’ordre, pragmatisme, senzillesa i rebuig de l’ostentació de poder l’ha portat ara a envoltar-se de cares joves i femenines en el seu futur Govern. Amb la mateixa naturalitat amb què un dia històric se’n va anar a la sauna, cedirà el testimoni qualsevol dia.