Anar al contingut

L'ANÀLISI

L''heretge Xavi'

Mónica Marchante

Assisteixo entre sorpresa i curiosa a l'intent de lapidació futbolística de l'excapità del Barça i guia de la millor Espanya

Assisteixo entre sorpresa i curiosa a l'intent de lapidació de l'heretge Xavi. Aquest futbolista de qui vaig disfrutar en la selecció dirigint amb la seva batuta magistral i precisa, com mai havíem vist abans, una orquestra de músics superlatius que van portar Espanya a aixecar un campionat del Món a Sud-àfrica i dues Eurocopes, a Àustria i Ucraïna. Convé recordar-ho, perquè a Xavi se'l pretén ridiculitzar ara sotao acusació d'intolerància i fanatisme culer.

Des que va decidir posar rumb a Qatar per fer-hi les últimes passades de la seva carrera, (com abans van fer Hierro i Raúl) Xavi es prodiga i concedeix entrevistes a diferents mitjans. Recentment va rebre el diari El País i va exposar els seus arguments futbolístics, en els quals òbviament es decanta pel futbol que proposa Guardiola i en què no hi cap el del Cholo Simeone, per exemple. Va parlar de la cultura de l'espai-temps que es mama a la Masia però també va alabar gent Saúl, Silva o Banega. O les cobertures de Casemiro, que segons ell mai podria fer Busquets, a més de la fortalesa de Ramos.

Xavi va créixer a la Masia, va debutar amb Van Gaal, es va plantejar deixar el Barça amb Rijkaard i es va consagrar amb Pep Guardiola. Quan això últim va passar, ja dirigia la selecció de Luis Aragonés, i aconseguia una de les seves exhibicions més impressionants en la semifinal de l'Euro davant Rússia i fent la passada a Torres que va significar el gol de la victòria final davant Alemanya.

Després va venir el Pep. Amb ell al Barça va guanyar 14 títols en 4 temporades. I va jugar a futbol com ningú al món. Al més pur estil Cruyff. Deixant recitals memorables en l'execució de la possessió de la pilota.

Quan Xavi opina de futbol, uns llegeixen, altres aprenen, altres debaten... Després, hi ha els que s'ofenen. Perdona'ls Xavi, és el dit de Mourinho

17 temporades en el primer equip i 32 títols, 4 d'ells de Champions League adornen el seu palmarès al Barça, a més dels tres títols amb Espanya. Més enllà d'això, Xavi va representar com a futbolista una filosofia, una idea de joc, un compromís amb el Barcelona i la selecció espanyola que mereix respecte, per sobre de colors, forofismes o gustos. Xavi és patrimoni del futbol. El seu comiat al Camp Nou va ser memorable, a l'altura de la seva carrera. I els seus dos premis Príncep d'Astúries, especialment el que va rebre juntament amb el seu amic Iker Casillas, en reconeixement al treball de tots dos en la unió del vestidor de la selecció, situen la seva dimensió com a esportista. I el respecte d'un país sencer.

Quan Xavi opina de futbol, uns llegeixen, altres aprenen, altres es posen drets, altres debaten i, naturalment, hi ha qui no hi està d'acord. Després hi ha els que s'ofenen. Aquesta setmana va dir que el PSG va ser superior al Madrid i que la filosofia de l'equip blanc és guanyar (per sobre de jugar). ¡Quin atreviment, quin pecat! A carregar-se'l. ¿Amb qui ha empatat aquest per opinar? ¡A la foguera!

Perdona'ls Xavi, és el dit de Mourinho, que a uns quants encara els segueix assenyalant el camí.

0 Comentaris
cargando