Dues mirades

Gabriel i el carrer

La pèrdua als nostres carrers de la veu potent, coherent, feminista i compromesa de Gabriel a favor dels drets i les llibertats només enfosqueix una mica més la nostra democràcia

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42213670 180220105852

zentauroepp42213670 180220105852

Avui, aquestes línies no pretenen ser una ponderada reflexió política. No miraran de bussejar en les raons jurídiques que han portat el jutge Llarena a empresonar de forma preventiva Cuixart, Sánchez, Junqueras i Forn. No miraré de buscar la lògica per la qual persones que no han sigut mai violentes ni han cridat a ser-ne faci més de 100 dies que són a la presó sense que s'hagi celebrat el judici, en una determinació que va pudor de revenja i amenaça.

Notícies relacionades

El 6 i el 7 de setembre, el bloc independentista va burlar tota la legalitat, catalana i espanyola, i va iniciar un pols que només podia sortir malament. Ignorància o irresponsabilitat, tacticisme o temor a ser retratats com a traïdors, fossin les que fossin les raons que van greixar la maquinària processista fins al xoc final, ja no importa gaire. Tampoc que els que defensaven una revolució que sacsegés els fonaments d'una societat injusta estiguessin immersos en les contradiccions: lluitant contra uns i caminant al costat d'altres que defensaven el mateix sistema opressor social. Finalment, el naufragi va arribar.

Anna Gabriel ha decidit no declarar al Suprem. Es queda a Suïssa perquè no creu que tingui un judici just. Qüestiono el joc de la CUP en el procés, però més enllà de reflexions, lògiques i raons, la pèrdua als nostres carrers de la veu potent, coherent, feminista i compromesa de Gabriel a favor dels drets i les llibertats només enfosqueix una mica més la nostra democràcia.