Gabriel, desobediència i conseqüències

Tal com va avançar aquest diari, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha decidit quedar-se a Suïssa i no presentar-se a declarar davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Opta per la mateixa via que l’expresident Carles Puigdemont i els altres quatre exconsellers que després que el Parlament votés la declaració d’independència el 27 d’octubre van fugir a Brussel·les. Prossegueix així la dispar forma amb què els líders encausats de l’independentisme afronten la seva defensa davant el greu procés judicial obert contra ells. Mentre Gabriel confirmava des de Suïssa la seva intenció de demanar asil si Espanya sol·licita la seva extradició, a Madrid Artur Mas afirmava davant Llarena que la declaració d’independència «va ser purament simbòlica» i sense efectes. Això sí, Mas opina que l’1-O va ser un referèndum.    

 Si Mas s’uneix a la línia de defensa més pragmàtica, Gabriel obre un altre focus en el que s’ha anomenat la «internacionalització» del conflicte. En el mateix estil que Puigdemont, posa en dubte la qualitat democràtica de la justícia espanyola i pretén posar en un compromís l’Estat. Aquesta estratègia és coherent amb l’ideari de la CUP. De tota manera, crida l’atenció veure pròfuga de la justícia la diputada que instava a desobeir la llei a càrrecs electes que avui es troben en presó preventiva. Sobretot quan en aquests moments la CUP i JxCat exigeixen a ERC que assumeixi les conseqüències penals de tornar a desobeir i investir a distància Puigdemont.