El que no sona

El tema és senzill. Tots els informes corroboren que els alumnes a Catalunya tenen el mateix nivell de castellà que a la resta d’Espanya. A l’escola es fusionen els nens que parlen en un idioma o en l’altre a casa seva. El català es converteix en un element de cohesió. En el moment d’incorporar-se a l’entorn laboral, tots tenen les mateixes oportunitats. Els nens que arriben d’altres llocs es posen aviat al dia. No és teoria, n’hi ha prou d’acostar-se a la porta d’un col·legi. Som els reis del constant canvi de llengües en una mateixa conversa.

No hi ha cap problema. No existeix un problema real. Però, ja que estem arrossegant les llengües pel fangar de polítics sense escrúpols, ¿quan decidirem incorporar el català, el gallec i l’eusquera als currículums escolars de totes les comunitats d’Espanya? Seria suficient amb uns quants mesos de cada llengua. Els justos per poder saber que existeixen, per valorar-les, per entendre que s’utilitzen perquè s’estimen, no per fer empipar el personal, que són bells i que hi ha obres de molta bellesa que les utilitzen. Ensenyar-les per aprendre a respectar-les. I a admirar-les. I descobrir el més important, que també són idiomes seus.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Ja se sap, tot es veu diferent quan sents que alguna cosa et concerneix. Així es creen sentiments de pertinença, no enarborant banderes ni escopint orgulls que tenen l’aire d’amenaces. Atreveixin-se a acariciar totes les llengües. I deixin de tocar el que no sona.