EDITORIAL

Revisitant l'1-O al Suprem

Rovira afirma que va proposar suspendre l'1-O quan ha sostingut que el referèndum és un "mandat democràtic"

2
Es llegeix en minuts

El jutge del Suprem Pablo Llarena ha deixat en llibertat amb fiança de 60.000 euros la secretària general d’ERC, Marta Rovira. / JUAN MANUEL PRATS (ATLAS VÍDEO)

Dues vies paral·leles, l’estratègia policial i la judicial de l’independentisme, s’entrecreuen de forma inevitable. Ahir, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, van declarar davant el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem (TS) en condició d’investigades per pertànyer a l’anomenat comitè estratègic que presumptament dissenyava els passos per a la ruptura entre Catalunya i Espanya. Davant el jutge, Rovira i Pascal van sostenir que la declaració unilateral d’independència del 27 d’octubre passat va ser tan sols «política» i que no va tenir cap validesa jurídica. A més, Rovira va afirmar que l’1 d’octubre li va proposar a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont suspendre la votació a causa de la violència que es vivia als carrers. Puigdemont, segons Rovira, s’hi va negar al·legant que hi havia massa gent als col·legis. Tot i això, tant Rovira com Pascal van sostenir en el camí que va portar de l’1-O al 27 d’octubre (dia en què el Parlament va votar la DUI) que del referèndum havia sorgit un «mandat democràtic» que, segons les lleis del referèndum i de transitorietat que el Parlament va aprovar amb el vot favorable de Junts per Sí i la CUP, s’havia de traduir en la independència i el naixement de la república.

Opinió exprés

Sota pressió

Esther Vivas

Periodista

La pressió del poder judicial provoca que una part del lideratge independentista, usant el seu legítim dret a la defensa, revisiti el que va passar entre el 6 i el 7 de setembre i el 27 d’octubre. Rovira i Pascal segueixen la mateixa línia que Carme Forcadell o Oriol Junqueras. No obstant, Mireia Boya parlava la setmana passada d’una «DUI efectiva», i avui Anna Gabriel en principi aclarirà si declara davant el TS o si segueix el camí de Puigdemont i els altres exconsellers pròfugs de la justícia. En l’àmbit judicial, es dona el mateix debat estratègic que en el polític: apostar pel pragmatisme davant la realitat de les conseqüències del xoc amb l’Estat, o mantenir l’irredemptisme del legitimisme a ultrança. Estan per veure les conseqüències legals d’aquestes postures (Boya i Pascal van quedar en llibertat sense mesures cautelars, Rovira ha de pagar 60.000 euros de fiança), però les polítiques tenen doble cara. Per una banda, el Parlament continua bloquejat. Per l’altra, escoltant segons quines declaracions al TS, és difícil no lamentar una irresponsabilitat tan gran i tan perjudicial.