Humor correcte o incorrecte

La ironia i les segones intencions han sigut sempre armes afilades i eficaces per burlar-se de la correcció política

1
Es llegeix en minuts
avecina

avecina

Fa uns dies li preguntaven en una entrevista a un humorista, guionista i presentador de televisió si l’humor a Espanya havia canviat gaire en els últims 10 anys, i ell va respondre: «Ara t’ho has de pensar dues vegades abans de fer broma amb segons què». Els que ens dediquem a l’humor hem observat com en els últims anys la societat ha deixat de consentir, almenys públicament, que es faci broma sobre certs col·lectius o alguns temes que abans sí que eren objecte de burla i que ara s’han transformat en material sensible. 

La pregunta és si aquest és un símptoma de progrés col·lectiu o per contra es tracta de coacció a la llibertat d’expressió. D’humor se’n pot fer sobre qualsevol tema; una altra cosa és que diverteixi a tothom. Hi ha persones a qui els pot semblar de mal gust i inapropiat fer un acudit o un esquetx en relació amb un col·lectiu determinat, i no obstant a altres els pot semblar una mostra de llibertat i de tolerància. Personalment, crec que la tolerància té molt a veure en tot això. 

L'última ocasió

Notícies relacionades

El context és fonamental. A Telecinco s’emet amb gran èxit i des de fa 11 anys La que se avecina, una sèrie amb contingut sovint políticament incorrecte i, no obstant, pel context en què es desenvolupa i les característiques dels seus personatges, no és ofensiva. Em temo que aquesta sèrie és l’últim exemple en què es poden dir barbaritats que diverteixen i no ofenen, llevat d’aquells que es passen el dia obcecats a veure en cada frase o cada acudit una agressió a tot i a tots. 

L’humor ha sigut sempre la vàlvula per la qual ens hem escapat de la imposició; la ironia i les segones intencions han sigut armes afilades i molt eficaces per burlar-se del que és políticament correcte. Proposo ser tolerant com a espectador, i als humoristes demostrar habilitat per no ofendre de manera gratuïta, encara que evitant l’autocensura. Un difícil equilibri que, segur, a alguns tampoc els farà cap gràcia.

Temes:

Humor