Els fronts de la investidura

En circumstàncies normals, quan existeix una majoria parlamentària articulada al voltant d’un projecte comú i hi ha un candidat de consens, les dificultats per formar govern es limiten al repartiment de carteres i de càrrecs. Però a Catalunya, l’excepcionalitat de la situació fa que, encara que a priori ho sembli, no es doni cap d’aquestes condicions.

Els diferents integrants de la suposada majoria, el PDECat, sectors de Junts per Catalunya no vinculats al partit, ERC i la CUP discrepen pel que fa al rumb del nou executiu. ERC i part del PDECat consideren que s’ha de constituir un govern efectiu que pugui exercir a llarg termini, cosa que implica, sense renunciar a l’objectiu de la independència, deixar la via unilateral i acatar el marc autonòmic. En canvi, una part del Junts per Catalunya, la més pròxima a Carles Puigdemont, i la CUP són partidaris de donar continuïtat als resultats de l’1-O, a la declaració d’independència del 27 d’octubre i a implementar la República.

A més, malgrat que formalment tots sostenen que Puigdemont és el seu candidat, tots són conscients que investir-lo en l’actual situació resulta inviable i que qualsevol intent en aquest sentit, que indefectiblement implicaria un nou acte de desobediència, acabaria tenint conseqüències penals. Per això, si no plantegen obertament altres noms és perquè no hi ha acord. Junts per Catalunya, com a primera força independentista, aspira que el nou candidat sorgeixi de les seves files però ERC, d’acord amb el relat legitimista que Junts per Catalunya ha imposat, pot aspirar que Oriol Junqueras, com a número dos del Govern deposat, opti a la presidència de la Generalitat.

Però si aquestes condicions no es donen, no només és per la disputa partidista, sinó perquè en realitat la batalla de la investidura es lliura en altres fronts: l’exili i el judicial.

L’existència d’una part del Govern cessat, amb el president que aspira a ser reinstaurat al capdvant a Brussel·les, condiciona el marge de maniobra dels actors implicats, que ni volen abandonar-lo a la seva sort ni aparèixer com a traïdors a ulls de l’electorat independentista. S’espera, doncs, que la renúncia procedeixi del mateix interessat, fet que permetria començar a buscar un nou candidat de consens.

La situació judicial

Notícies relacionades

Gabriel: "La persecució política pren noves formes"

Dir-se Terricabras

Però aquesta setmana és sobretot el front judicial el que pren importància. Els posicionaments de les líders sobiranistes, com Marta Pascal i Marta Rovira, que  compareixen avui davant el jutge Llarena, respecte al futur Govern i al candidat estan condicionats per la seva situació processal i per la de les persones en presó preventiva, una cosa que, no obstant, ha semblat que no li importa gaire a la CUP, vista la declaració de Mireia Boya. A veure què declara Anna Gabriel si torna de Suïssa.

No hi ha dubte que les conseqüències del 155 comencen a ser urgents, però el compte enrere de la investidura no començarà fins que s’aclareixin aquests dos fronts. Només llavors es podrà començar a abordar la resta.