AL VOLTANT DEL CAOS IMMOBILIARI
Vergonya al Raval
Durant mesos, s'ha abandonat a la seva sort els habitants de l'antic barri chino, que han hagut de lidiar ells sols amb les xeringues tirades als replans
zentauroepp42085999 sant ramon180214203535 /
El caos immobiliari al Raval ha arribat a un límit tan desesperant que les comunitats de veïns prefereixen pactar les ocupacions amb una família decent que es troba en la necessitat abans que se’ls coli a l’immoble una banda de traficants. Fins i tot les xivatades –en tal lloc hi ha un pis buit– tenen un preu en aquesta espècie de Monopoly sinistre.
Durant mesos i mesos, s’ha abandonat a la seva sort els habitants de l’antic barri chino. Ells sols han hagut de lidiar amb les xeringues tirades als replans. Ells sols han hagut d’aprendre el codi de mocadors de colors lligats a les baranes dels balcons en funció de si hi ha o no heroïna al tuguri. Ells sols amb les seves cassolades de protesta, mentre la taca d’oli enverinat ha anat estenent-se pels carrers d’en Roig, la Verge, Picalquers, Robador, Riereta, Ferlandina… No pot descartar-se que el fenomen s’encomani a altres barriades.
Barcelona, on la limitació de l’espai és la que és i on el preu mitjà del lloguer està a punt de sobrepassar els 900 euros mensuals, està patint un procés de gentrificació global, mentre palpita en el centre del problema un factor clau que sovint es passa per alt: la immensa cartera de pisos buits (almenys el 60%) en mans de bancs i fons voltor, que estan disfrutant d’un règim tributari especial.
Notícies relacionades
En un maligne tripijoc, sembla que aquestes entitats s’hagin confabulat amb els narcos de l’heroïna.
L’espiral funciona més o menys d’aquesta manera: les màfies ocupen un pis, les societats propietàries se’n desentenen expressament i el problema s’enquista fins que les famílies honrades, les de tota la vida i les d’immigrants treballadors, han de renunciar al seu contracte de lloguer o malvendre l’immoble i anar-se’n a una altra banda davant la impossibilitat de conviure amb la droga. Els fons compren a preu de saldo, confien a adquirir molts habitatges, si és possible l’edifici sencer, i es freguen les mans esperant el pròxim pelotazo. ¿Fins quan?
