Homes, dones i persones

Llegeixo els diaris i cada vegada hi trobo més notícies sobre la violència contra les dones. Quan jo era jove aquesta violència estava molt centrada en l’àmbit familiar, i per tant sovint era ignorada per la societat. Podia córrer un rumor, i a vegades era conegut només en uns cercles molt íntims.

Que un home apallissés la seva dona podia ser un tema de conversa entre sobreentesos, però era impensable, llavors, que les dones denunciessin el maltractament. Actualment s’ha difós la paraula assetjament en els àmbits familiars, econòmics laborals, fins i tot futbolístics.

Però cap assetjament com el que pot patir una dona, i el pitjor és que aquesta violència es produeix d’una manera cada vegada més descarada i impune. Eva Cantón, corresponsal d’EL PERIÓDICO a París, explicava setmanes enrere que al llarg de l’any s’instal·len a París unes càmeres als autocars i als trens per poder identificar els agressors.

I no podem parlar de l’acció d’un infeliç psicòpata, perquè les agressions i els abusos s’han generalitzat. La periodista explica que el 90% de les franceses han estat importunades en algun transport públic.

    

El menyspreu per la dona és històric en temps no gaire llunyans. Sembla mentida que Molière pogués escriure que la dona sempre serà dona, com si no existís el concepte de persona.

Notícies relacionades

Un home mata a punyalades la seva dona a Màlaga

Naturgy: no tots els fons són iguals

Però més enllà de la ironia, em sembla que ja vaig citar una vegada una frase original de Paul Valéry, que era modern: «Una dona intel·ligent és aquella que podem tractar tan brutalment com es vulgui». «Els temps estan canviant», diu una cançó anglesa. I les dones també han canviat amb el pas del temps.

Homes i dones s’estan consolidant com a espècie humana. Tot l’enriquiment que suposa saber harmonitzar la unitat amb la diversitat afina la vida.