EDITORIAL

Refugiats, en l'oblit

La immigració s'ha convertit en un instrument polític atiat des del populisme més abjecte i ha contaminat tots els partits

1
Es llegeix en minuts

Poques vegades la consciència ciutadana i l’actitud dels governs sobre crisis humanitàries d’extrema urgència com l’acollida de refugiats han estat tan abismalment separades. Fa un any, prop de mig milió de persones van sortir al carrer a Barcelona sota el lema Volem acollir per demanar a les administracions que assumissin el paper que els correspon i per manifestar la voluntat individual de ser part del compromís. El setembre del 2015, després de l’arribada massiva de refugiats,  víctimes majoritàriament de la guerra de Síria, la Unió Europea va fixar unes quotes que van ser rebudes de mala gana i després incomplertes per la majoria de membres. 

En el moment de la gran manifestació, la més nombrosa registrada a Europa a favor dels desplaçats, dels 17.000 refugiats que el Govern espanyol s’havia compromès a acollir, n’havia rebut menys de 100. Quan el setembre passat va vèncer el termini donat per Brussel·les, el percentatge d’acollits no arribava al 14%. Espanya se sumava així als països més recalcitrants en aquesta qüestió com la República Txeca, Àustria o Bulgària, amb menys del 15% (Polònia encapçala el rànquing amb 0 acollits). La immigració s’ha convertit en un instrument polític atiat des del populisme més abjecte i ha contaminat tots els partits. Convé recordar, perquè sembla que els polítics europeus ho han oblidat, que no es tracta només de l’incompliment d’un compromís. Es tracta de responsabilitat ètica.