Anar al contingut

LA CLAU

Els alumnes entren a lescola Els Pinetons, a la Garriga, el primer dia daquest curs.

No juguin amb les coses de conviure

Enric Hernàndez

Dinamitar la immersió lingüística per la porta del darrere, via 155, posaria en qüestió tres dècades de pacífica integració social

Ja trigava molt el Govern central a treure profit polític del 155. El cisma independentista, que empantanega la investidura i la restitució autonòmica, ha donat peu a l’Executiu per anunciar el seu propòsit de potenciar l’ensenyament del castellà a Catalunya. Moviment tàctic que, en plena topada amb Ciutadans, posa pressió a l’independentisme perquè enterri d’una vegada per sempre la candidatura impossible de Carles Puigdemont. Però no només això.
    

Des de la sentència del Constitucional contra l’Estatut, que va fer saltar el blindatge del català a l’escola, el PP intenta guanyar als tribunals el que perd a les urnes. La immersió lingüística disfruta a Catalunya d’un ampli consens social i polític: el Parlament la va aprovar el 1983 amb només dos vots en contra, i la va ratificar el 2009 amb el suport del 80% de l’electorat. Encara avui els seus detractors, Cs i PP, no arriben al 30% del vot. 
    

Fins ara, la resistència de la Generalitat ha neutralitzat els embats judicials dirigits a alterar l’equilibri lingüístic a l’escola catalana. Però si al final el Govern central se servís del 155 per subvertir per la porta del darrere el sistema educatiu, imposant una segregació estudiantil rebutjada per la comunitat escolar, els danys per a la convivència social serien incalculables.
    

La immersió, que d’acord amb les estadístiques oficials no menyscaba el coneixement del castellà a Catalunya, és principalment una eina al servei de la igualtat, ja que garanteix que tots els alumnes, sigui quin sigui el seu origen o llengua familiar, dominin els dos idiomes oficials a l’acabar els seus estudis. Cosa que es tradueix en igualtat d’oportunitats laborals i en equiparació social.

¿Comunitats separades?

Igual que l’unilateralisme independentista ha fet despertar un nacionalisme espanyol llargament ensopit a Catalunya, traçar fronteres lingüístiques a les aules contribuiria a conformar dues comunitats identitàries, demà separades i demà passat, potser, enfrontades entre si. Adeu a tres dècades de pacífica i pròspera integració social. Missatge final per a (tots) els polítics: amb les coses de conviure no s’hi juga. 

0 Comentaris
cargando