En castellà, també

La pregunta que hauria de fer-se és què justifica que l'escola pública sigui monolingüe mentre la societat catalana és bilingüe

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp4263515 barcelona 22 03 2006   sociedad  reportaje sobre escuelas qu170730010645

zentauroepp4263515 barcelona 22 03 2006 sociedad reportaje sobre escuelas qu170730010645 / DANNY CAMINAL

El termòmetre que indica fins a quin punt el clima sociopolític a Catalunya és malaltís és el debat sobre la llengua. Ho estem veient amb les reaccions davant l’anunci que el Govern espanyol està estudiant garantir que les famílies que ho desitgin puguin demanar l’escolarització dels seus fills per al pròxim curs també en castellà. És difícil entendre que es vegi com una cosa escandalosa i, menys encara, que es pretengui presentar com un atac al català i a la societat catalana en el seu conjunt. És el món al revés.

    

La pregunta que hauria de fer-se és què justifica que l’escola pública sigui monolingüe (només en català com a llengua vehicular), mentre la societat catalana és bilingüe. ¿Per quina raó s’exclou el castellà com a llengua d’aprenentatge? És un model que només es justifica des de pressupostos ideològics nacionalistes. Vulnera els drets lingüístics de les famílies castellanoparlants i perjudica també els catalanoparlants, sobretot de les comarques interiors, que acaben tenint una baixa competència en castellà.

    

He explicat en altres articles que la immersió lingüística obligatòria durant tota l’etapa educativa no va ser la proposta de l’esquerra catalanista als anys 80 i 90, sinó el model d’Òmnium Cultural, és a dir, del nacionalisme. És lamentable que la Generalitat no hagi volgut consultar mai les famílies sobre les llengües escolars (L’esquerra i la immersió lingüística, 25/05/2015; El tabú de la immersió, 06/03/2017). Per desgràcia és un debat avui molt difícil de portar a terme de manera racional en la societat catalana.

    

Però soc també molt escèptic amb l’anunci que ha fet el Govern central. No és clar què vol fer concretament, tampoc sembla que demanar a les famílies que omplin una casella sigui la millor fórmula. El 25% com a mínim en castellà és un dret avalat per nombroses sentències i generalitzable sense tocar ni una coma de la llei d’educació catalana (2009).

Notícies relacionades

    

És el moment perquè senzillament el Ministeri d’Educació dicti instruccions a la Generalitat: en castellà, també, en tots els centres de Catalunya.