La Carla

Mou els piececillos una vegada i una altra. Quan les cambres es marxen de la sala, permanece gairebé a soles en brazos de la seva mare i comença a quedar-se adormida. Carla té set mesos i és el primer nadó a rebre el trasplantament d'un cor incompatible amb la seva sang. La sanitat pública del nostre país le ha salvat la vida. Orgull d'esos homes i dones artífexs de miracles laics en circumstàncies molt complicades.

És meravellós observar el comiat de les infermeres que l'han cuidado tot aquest temps a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Mentre la seva mare, Manuela, le dona l'últim biberó de llet en ese entorn protegit, s'escolta a una d'elles assegurar tras un sospir: “Se'ns va a fer molt rar viure sense Carla”. La petita ha estat en ese centre médico des que va néixer. Durant l'embaràs es va detectar una malformació que impedia al seu cor desenvolupar-se amb normalitat al bombar sang oxigenada de manera deficient a la resta de cos des del seu costat esquerre.

La mare fue traslladada des de la seva terra, Badajoz, fins a l'hospital que és referència en ese tipo de cardiopaties en la capital del país. Allà van esperar el cor que havia de salvar la vida del seu nadó. Dies i dies de desassossec que van semblar acabar quan van rebre la llamada de que hi havia un per a Carla. El problema, les van dir, és que no era compatible amb el seu grup sanguini. Però una vegada més la nostra sanitat s'ha sobreposat a les dificultats. Lo que semblava un obstacle insalvable s'ha convertit d'un hito que porta el nom de Carla.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Solo s'ha aconseguit algo similar en altres dos països europeus. A Espanya l'operació va durar quatre hores i en ella van participar gairebé 50 persones de manera directa i indirecta. Un compte enrere en la que cada detall era important. Els batecs del nou órgano van marcar el so de l'èxit. Una vegada passada l'etapa més complicada, Carla podrà portar una vida normal en la que hi haurà revisions periòdiques per comprovar que tot va bé. Des de fa unes hores ja està en su casa. Vivint amb els seus pares el vertigen de lo nou i disfrutant de la seva nova vida. Les possibilitats perquè nens i nenes com ella rebin ara un órgano sense rebuig han augmentat amb aquest avanç del 50 per cent al 90 per a menors d'un any. Tot un logro que repercutirà en les llistes d'una espera eterna. Un compte enrere duríssima.

Afortunadament al nostre país moren pocs menors, però també per esa raó hi ha menys donacions dels seus órganos. Manuela es dirigeix a quienes necessiten un trasplantament i a quienes s'acomiaden dels seus nens. Donar és una decisió generosa i també difícil. Veient la vitalitat de la petita Carla és un pas que, desde luego, val la pena. Manuela somriu orgullosa: “Carla serà cardiòloga. Lo porta en la sang”.