Als sis mesos del 17-A

Es compleixen sis mesos dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils de l’estiu passat i malgrat que la situació política a Catalunya sembla que hagi apartat del focus la tragèdia que es va viure a les dues localitats, la investigació va revelant  que la cèl·lula de Ripoll que va cometre els atemptats encara es va quedar curta en les seves intencions. Segons un informe a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, els investigadors van concloure que la cèl·lula terrorista encapçalada per l’imam Abdelbaki  Es Satty, planejava atemptar simultàniament contra la Sagrada Família a Barcelona i la Torre Eiffel a París amb furgonetes carregades amb explosius. La intenció dels terroristes no era suïcidar-se amb les furgonetes, sinó fer-les esclatar a distància i desencadenar una campanya d’atemptats durant uns quants dies. Per a això comptaven amb els 250 quilos d’explosius que van fabricar a la casa d’Alcanar. L’accident que van patir en aquesta localitat va obligar els terroristes a canviar de plans i l’atropellament massiu a la Rambla, i el posterior atemptat a Cambrils, van ser un funest pla alternatiu improvisat sobre la marxa. Sent una gran tragèdia la que va provoar la cèl·lula de Ripoll, els seus plans eren molt més mortífers.

Per aquest motiu és primordial que els atemptats del 17 d’agost no caiguin en l’oblit polític i mediàtic. La magnitud de l’atemptat i del pla original fa imperatiu que s’investigui fins a aclarir-ne totes les incògnites. Queden uns quants caps per lligar, i són importants: ¿Quin eara la relació de l’imam Abdelbaki Es Satty amb els serveis d’espionatge i antiterroristes espanyols? ¿Va rebre ajuda el conductor de la furgoneta de la Rambla en els quatre dies que va estar fugat? ¿Què va fer Es Satty durant la seva misteriosa estada a Bèlgica? ¿Va actuar la cèl·lula de Ripoll per iniciativa pròpia o el pla va ser ordit sota la direcció o col·laboració de l’Estat Islàmic? També és necessari estudiar el que va passar abans, durant i després de l’atemptat i extreure’n les lliçons necessàries en termes de seguretat ciutadana, prevenció i cooperació policial. La voràgine política en què ha viscut Catalunya aquesta tardor ha fet que el 17-A sembli una cosa llunyana. Convé no caure en aquest error. Els debats socials (de cohesió social i convivència, per exemple) que van obrir els atemptats han de ser afrontats per enfortir-nos com a societat.