¿Pot Rajoy governar dos anys sense Pressupostos?
La pròrroga per al 2018 és fàcil, però per al 2019 topa amb els interessos de Ciutadans
zentauroepp42074937 madrid 14 02 2018 pleno del congreso de los diputados sesi 180214095109 /
Sembla impossible que es puguin aprovar els Pressupostos del 2018 abans de mitjans d’abril, la data límit. A Catalunya encara no corre el termini de dos mesos per a les noves eleccions i és per tant difícil que abans es pugui aixecar el 155. Puigdemont no cedirà –si al final accepta que els seus 20 diputats no bloquegin la investidura– fins a l’últim minut. No té incentius per fer-ho abans perquè mentrestant es consolida –almenys davant els seus– com el president legítim a l’exili. I adquireix relleu a Espanya a l’erigir-se en la bèstia negra de l’establishment de Madrid.
Un seriós analista basc em diu que Urkullu aposta per l’estabilitat espanyola, però que prioritza la interna del PNB. Conseqüència: no votarà els Pressupostos mentre a Catalunya estigui en vigor el 155.
Rajoy i Montoro ho saben perfectament. Per això Montoro va deixar anar dimarts passat que es podrien prorrogar per al 2018 els Pressupostos del 2017. I va afegir –i no li falta raó– que coses urgents com els avançaments a les comunitats autònomes, o la revisió del salari dels funcionaris, es podrien aprovar per decret llei. ¿Veu algú el PSOE votant en contra de més diners per a Andalusia o València? ¿O Cs i Podem fent naufragar un pacte amb els sindicats per apujar els salaris a la funció pública?
Per al 2018, Montoro té raó, encara que, com el BBVA va assenyalar dimecres passat, tindria conseqüències negatives sobre la inversió pública, la política fiscal i la contenció del dèficit. Però el ministre d’Hisenda es va excedir al dir que també es podrien prorrogar per al 2019.
Aquí hi ha més dificultats. Al juliol s’ha d’haver aprovat el sostre de despesa del 2019. Però si Rajoy no tira endavant a l’abril els del 2018 serà molt difícil aprovar tres mesos després el sostre de despesa del 2019. No ja pel PNB –si llavors s’ha aixecat el 155– sinó perquè Cs ja ha començat una guerra sorda amb el PP per l’electorat de centredreta. A l’abril, Cs tindria complicat no complir la seva paraula de votar els Pressupostos del 2018 sense ser acusat, amb raó, d’obstaculitzar la governació.
Notícies relacionadesPerò comprometre’s amb els comptes del 2019 és una altra cosa perquè a la primavera hi haurà eleccions europees, municipals i autonòmiques. I de cara a aquesta cita rellevant ha d’estar clarament separat del PP. No ja com un partit de centre liberal –com en les eleccions del 2015 i del 2016–, sinó com un dur competidor en el camp del centredreta nacionalista (espanyol). Com el PP, però amb una imatge més jove i menys reaccionària. Per això Rivera va eliminar de Cs en el seu congrés allò de socialisme democràtic. I per això insisteix que el PP ha fracassat a Catalunya i té excessius tripijocs amb el PNB. ¿Seria possible al juliol un altre vot conjunt PP–Cs–PNB?
Rajoy podrà prorrogar els Pressupostos per al 2018, però li serà gairebé impossible repetir un altre any la jugada. Rivera creu obligat prioritzar la imatge pròpia de Cs. I no li importa que això obligui a avançar les generals del 2020 a inicis del 2019. ¿Coincidint amb les europees, municipals i autonòmiques?
