El 155 i la normalització lingüística

Quan el 27 d’octubre passat Mariano Rajoy va anunciar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució després de la declaració unilateral d’independència votada al Parlament i que Carles Puigdemont renunciés a convocar eleccions, immediatament va dissoldre la Cambra catalana i va convocar comicis per al 21 de desembre. Com ell mateix va dir, les atribucions de la Generalitat que assumia el Govern central serien les d’un Executiu en funcions. I així ha sigut des d’aleshores, una gestió amb un marcat accent administratiu, amb l’única polèmica de l’art de Sixena. Però gairebé dos mesos després de les eleccions del 21-D Catalunya segueix sense Govern, empantanegada en un duel en el si del bloc independentista entre el legitimisme de Puigdemont i els seus irreductibles (amb el suport de la CUP) i la postura pragmàtica d’ERC i de part del PDECat. Amb el rellotge de la investidura aturat, el 155 segueix en vigor.

És en aquest context en què des de Madrid es revela que el Ministeri d’Educació estudia que el castellà sigui llengua vehicular als col·legis catalans, a través d’una casella lingüística en el formulari de preinscripció escolar. Aquesta decisió, s’ha de dir de forma clara i rotunda, no és la d’un Govern en funcions. Apunta al cor del sistema educatiu català, que compta amb un ampli consens social i polític (molt més enllà dels partits independentistes) i el suport de pedagogs, sociòlegs, la comunitat educativa i la gran majoria de les famílies. El PP ja va intentar convertir el castellà en llengua vehicular en diverses ocasions (l’última, amb José Ignacio Wert al ministeri), i no ho va aconseguir no només per la resistència de la Generalitat, sinó d’àmplies capes de la societat catalana. No és acceptable que a través de les mesures extraordinàries que li atorga l’article 155 el PP, embarcat en una competició amb Ciutadans que no aporta solucions a la crisi catalana sinó que la pot agreujar, vulgui prendre decisions en un àmbit tan delicat com el de l’idioma vehicular a l’escola catalana. I això no treu que sigui inadmissible, com va dir Soraya Sáenz de Santamaría, el bloqueig del Parlament. Catalunya necessita ja un Govern efectiu i que exerceixi en les vies legals, entre altres motius perquè és l’única forma d’acabar amb la intervenció de l’autogovern a través del 155.