Un refugi

Puigdemont busca mantenir les espases en alt amb l’Estat espanyol. Té molt d’home ferit. I té raons per sentir-se així. Encara que no totes les urpades les hi ha clavat l’Estat. També els propis es van unir a la pena i ell mateix es va autolesionar a l’oblidar que el seu deure era servir al bé de tothom. ERC està pagant un preu molt alt per la carrera desenfrenada del procés. Es van saltar massa barreres, no només la legalitat. ¿Va ser ignorància, inconsciència o exaltació? L’única cosa certa és que la realitat de Junqueras a la presó és desoladora. 

Notícies relacionades

Junqueras al·lega davant el Constitucional la violació de la seva llibertat ideològica

JxCat i ERC aprofundeixen el distanciament per la investidura de Puigdemont

El catalanisme que generava majories des de la diferència ha saltat pels aires. I aquesta voladura ens ha fet pitjors i més febles. Només sobre els seus fonaments pot construir-se un nou refugi col·lectiu. El que permeti que uns tornin a sentir-se acollits i altres puguin reflexionar sobre quin camí seguir per defensar els seus legítims anhels. 

Ni el PSC ni Catalunya en Comú van complir els seus objectius electorals. Aquesta decepció potser explica el baix perfil de les dues formacions. Però la melancolia no serveix per a res. Hauria de ser possible trobar entre ells, ERC i JxCat (o PDECat) les restes del catalanisme i marcar unes línies de govern que protegeixin el Parlament de més derives. La primera obligació de tots els diputats hauria de ser recuperar l’autogovern. Si, a més a més, es comença a construir un refugi on capiguem tots, deixarem de seguir perdent.