AL CONTRAATAC
Sant Valentí
És el dia dels que per viure al límit no necessiten llançar-se en parapent
És el dia dels que per viure al límit no necessiten llançar-se en parapent
sv26
Sant Valentí és el dia de les persones que són capaces de mirar el telèfon mòbil cinquanta vegades en dos minuts per veure si han rebut un whatsap o una trucada. És el dia dels que són capaços de passar una setmana sense dormir de felicitat i una setmana al llit plorant. El dia dels que compleixen totes les promeses i el dels que pateixen com animals. El dels que viuen en permanència en una realitat augmentada. És el dia dels malalts. El dels morts de fam i el dels que caminen gairebé sense tocar el terra. El dia dels que poden escoltar la mateixa cançó cent mil vegades seguides. El dia dels que cantussegen.
El dia dels beneïts i dels desgraciats, dels bojos i dels il·luminats. El dia dels que pateixen l'única malaltia mortal de la qual un no mor. El dia dels zombis i el dels que riuen com tontos per tot i tenen les galtes rosades i la mirada llunyana i una mica maníaca. El dia dels que són capaços de descriure amb tot luxe de detalls el lòbul d'una orella. El dia dels aventurers i dels valents. El dia dels cecs i dels hiperlúcids i dels obsessos.
El dia dels que només volen cinc minuts més. El dia dels que només volen més. El dia dels que tenen sort i el dia dels que els toca el rebre. El dia dels que es vesteixen pensant a despullar-se. El dels tontos rematats. El dels que no calculen res. El dels que ho donen tot perquè és l'únic que tenen. El dels que no veuen el que tenen davant dels nassos. El dels alienats. És el dia dels adolescents de totes les edats. El dia dels que per viure al límit no necessiten llançar-se en parapent.
Els que ho tenen tot
El dia dels que s'alimenten de l'aire i el dels que rebategen la persona estimada i inventen un llenguatge nou cada vegada que parlen amb ella. El dels ferits que es dessagnen pels carrers. El dels que han reduït la humanitat sencera a una persona. El dels que perden els papers. El dia dels que llegeixen llibres de poesia. El dels que ja no poden disfrutar de res sols. És el dia dels engabiats, dels esclaus, dels que tenen una sort increïble, dels que com els mussols passen les nits en blanc.
És el dia dels que s'han convertit en espies i en detectius privats. El dels que no poden escoltar un nom sense estremir-se. El dels que ja no són amos del seu propi cos. El dels que senten gelosia del passat. El dia dels que poden veure caure bombes sense immutar-se però perdre el cap per una trucada sense resposta. El dels que al cap d'uns anys seran incapaços d'explicar què els va passar.
No fa falta que els regalin res, ja ho tenen tot.
