La visibilitat del feminisme

Fa uns dies va morir Naomi ParkerNaomi Parker. La protagonista del cartell We can do it. Aquella imatge fou una icona del feminisme a partir dels anys 80. D’aquella imatge de l’obrera amb el mocador vermell amb llunes blanques se n’ha fet tota mena de marxandatge i sovint sense saber gaire bé què representa. És un signe més que ens portaria a pensar que el feminisme s’ha posat de moda. 

És ben cert que en aquest últim any la visibilitat dels discursos feministes, les iniciatives per reivindicar els drets de les dones o les denúncies sobre la vulneració dels nostres drets s’han multiplicat. Entre elles la campanya del 'Me too' iniciada als Estats Units, el Jo et crec a Espanya, la nova llei islandesa prohibint la bretxa salarial entre homes i dones, la visibilitat del judici a la Manada o l’emblemàtica sentència per assetjament per raó de sexe en el marc del Trofeu Comte de Godó per la vestimenta que obligaven a dur a les hostesses.

    

Són fites aconseguides. Bones notícies. Però la paraula moda ens porta a dues consideracions sobre les quals hem d’estar alerta. Per una banda, la temporalitat, i per l’altra, la superficialitat. Els feminismes (perquè són diversos) pretenen, en la seva gènesi, una transformació social que contribueixi a un món més just i igualitari en termes de drets i que incorpori els sabers de les dones que tradicionalment han estat invisibilitzats i menystinguts. És per això que cal aprofitar aquesta visibilitat i major sensibilització social sobre les desigualtats de gènere en la nostra societat per empènyer en la mateixa direcció, però cal també un treball d’aprofundiment i didàctica per evitar la instrumentalització dels missatges. 

    

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Com bé sabem les feministes, el masclisme, el patriarcat és camaleònic i va prenent noves formes que no canvien l’estructura desigual subjacent per més que d’entrada ho sembli. Un risc d’aquesta moda que ja s’observa –entre d’altres en els sectors joves de la població i també en l’àmbit polític– és la «correcció política». Ja no està ben vist parlar de forma discriminatòria de les dones o criticar-nos estereotipadament, però això no significa que en molts comportaments quotidians les desigualtats i la vulneració de drets se segueixi produïnt –en comentàvem alguns exemples a l’inici de l’article– però sovint no s’identifica perquè aquesta correcció s’ha instalat a les nostres vides com una sorra fina que ho tenyeix tot de lila però que només amb una bufada ens retorna al sistema original. 

Emergeixen amb molta força persones i col·lectius que parlen de 'feminazis', per exemple. Una nova forma de masclisme sens dubte. Mai s’és massa feminista. El feminisme no pretén retallar drets de ningú. Sí equiparar privilegis. La visibilitat mediàtica del feminisme no està anant de la mà, en el mateix grau, de la transformació social real. Esperem que els arbres acabin transformant el bosc.