MIRADOR

1
Es llegeix en minuts
anna-pags-i-begoa-romn

anna-pags-i-begoa-romn

¿Com anem de filòsofs? Una novetat n’aplega nou en plena maduresa intel·lectual. Radiografia imprescindible, malgrat el hàndicap de partida, obligat per imaginàries conveniències de mercat. No es refiïn de qui no comparteix el principi que la filosofia és primer per al filòsof i després per als filòsofs, així com la poesia és per als poetes i la música per als músics.

Així com la missió de la poesia, segons Paul Valéry, és donar un sentit més pur als mots de la tribu, ampliar i delimitar els contorns i perfeccionar-ne les ressonàncies, la filosofia s’encarrega, com constata Friedrich Nietzsche, de transitar de la preintuïció a la verbalització logicoracional. O això o trair.    

No es fiïn de qui no comparteix el principi que la filosofia és primer per al filòsof i després per als filòsofs, com la poesia és
per als poetes i la música per als músics

Del volum Filosofar (EDLibros) sobresurten dues autores que no renuncien a l’abstracció especulativa ni cedeixen a la temptació d’adreçar-se als gentils. Anna Pagès, que especula a gran alçada sobre l’angoixa de l’oblit i la potència creadora del postoblit. I Mercè Rius, que presenta una esplèndida lliçó sobre feminitat i matèria. Brilla al seu costat la indagació sobre la fraternitat de Joan Vergés, que no és no tan modesta com sembla.

Notícies relacionades

    

Cap de les altres sis col·laboracions desmereix l’ofici. Ni Ferran Sáez, que obre el volum amb un assaig –gens filosòfic– sobre la naturalesa hamletiana (ser o no ser) de la cultura catalana, ni el seu company de viatge intel·lectual professionalment descregut, Gregorio Luri. Francesc Torralba, que insisteix en la seva idea de filosofia homeopàtica a l’abast de tothom, revela una veritat que es demostra una vegada més: fins i tot el més ruc, si s’entrena, pot arribar a ser filòsof (o poeta, o atleta, encara que no precisament olímpic). En el grup dels encara creients l’acompanyen Xavier Antich, que mira de transmetre la inefable alegria de l’esperança en el futur, i Begoña Román, a favor de la utilitat dels comitès d’ètica. Àngel Castiñeira eleva el llibre amb un càntic ben sentit a la identitat col·lectiva. 

Temes:

Filosofia