Ambiciós pla per a l'aeroport

n la història de la desafecció de Catalunya amb la resta d’Espanya, com ho va anomenar en el seu moment el president José Montilla, està marcat en vermell l’acte al IESE del 22 de març del 2007 quan gran part de la societat civil catalana, encapçalada per destacats agents econòmics, va exigir al Govern una política respecte a l’aeroport del Prat d’acord amb el pes econòmic de Catalunya, i no subordinada a l’aeroport de Barajas. El que llavors semblava que era el problema (l’aposta de les low cost per l’aeroport de Barcelona) es va convertir en la solució, i avui el Prat competeix de tu a tu amb Madrid i té unes perspectives de creixement envejables. Les pessimistes revisions que parlaven que l’aeroport del Prat seria una instal·lació de segona han quedat –gràcies a la bona feina durant aquests anys de molts sectors implicats a vegades en condicions adverses– feliçment refutades. L’aeroport, juntament amb el port, són dues infraestructures clau per a la prosperitat econòmica de Barcelona.

És en aquest context que s’ha d’aplaudir d’entrada la lletra de l’ambiciós pla director de l’aeroport del Prat presentat ahir pel ministre de Foment, Íñigo de la Serna. El projecte es marca com a objectiu passar de la capacitat actual per a 55 milions d’usuaris a una de 70 milions de passatgers el 2026 amb una inversió de 1.600 milions d’euros (que inclouen, això sí, actuacions ja en marxa o projectades). Dos projectes criden l’atenció: la construcció d’una terminal satèl·lit per a vols intercontinentals i la idea que l’aeroport de Girona-Costa Brava es converteixi en la quarta pista de l’aeròdrom de Barcelona. Per a això, es contempla la construcció d’una estació de l’AVE a l’aeroport de Girona i serveis de llançadora que la uneixi amb Barcelona. Aquesta unitat d’acció dels dos aeroports beneficiarà les dues ciutats i constitueix una gran oportunitat de desenvolupament econòmic en aquest eix Girona-Barcelona. El projecte de Foment consolida de forma definitiva Bar-celona com a hub internacional estratègic de l’Estat, una condició que no estava tan clara el 2007, quan es va celebrar l’acte del IESE. El pla director és un gran projecte, doncs. Ara només falta que les inversions promeses s’acabin materialitzant perquè Barcelona segueixi volant alt en el mercat globalitzat.