El jutge Llarena i el sobiranisme
El magistrat que manté a la presó Forn i Sànchez és el mateix que va deixar en llibertat Turull i Rull
L’independentisme no va haver d’esperar les interlocutòries del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per qualificar de «presos polítics» els polítics presos a conseqüència del procés unilateral cap a la independència de Catalunya. Per tant, els arguments que acusen ara l’instructor de mantenir a la presó els investigats per la seva ideologia sobiranista tenen poca credibilitat. La unanimitat independentista en aquest sentit està qüestionada, a més, per destacats representants del món acadèmic.
Quedi dit d’entrada que seria desitjable que tant Oriol Junqueras i Joaquim Forn com els Jordis estiguessin en llibertat perquè la presó preventiva ha de ser excepcional, però el seu manteniment per part del jutge, tot i ser discutible, no es pot dir que violi les normes jurídiques que s’apliquen en molts altres casos, i encara menys que la permanència a la presó es degui al fet que els acusats no abjuren de la seva ideologia.
Els retrets dirigits al jutge Llarena es refereixen sobretot a les interlocutòries en què denega la llibertat de Forn (2 de febrer) i de Jordi Sànchez (6 de febrer). En totes dues, sempre que el jutge cita la ideologia sobiranista, ho fa en referència a l’ús d’aquest ideari en l’intent d’aconseguir la independència de Catalunya de manera unilateral i violant les lleis i les resolucions del Tribunal Constitucional (TC). Tant en el cas de l’exconseller d’Interior com en el de l’expresident de l’ANC les interlocutòries, que s’han de llegir senceres i no citar-ne paràgrafs fora de context, centren el «risc de reiteració delictiva» en els seus llaços amb la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont.
En el cas de Forn, perquè pot participar en l’intent unilateral tot i que hagi renunciat a la seva acta de diputat, i en el de Sànchez, perquè «ha revalidat el seu compromís integrant-se en una candidatura que proclama l’objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés penal preveu». Les últimes actuacions de Junts per Catalunya, registrant una iniciativa per investir Puigdemont a distància, en contra de la prohibició del TC, i de l’ANC, recolzant aquesta via, no desmenteixen les previsions del magistrat.
Amb una prosa molt més clara, la interlocutòria de la Sala Penal del Suprem que denegava la llibertat de Junqueras, del 5 de gener, utilitza els mateixos arguments per afirmar que, «més enllà d’algunes manifestacions no corroborades per fets posteriors», no hi ha «cap dada que permeti entendre» que s’hagi abandonat la via unilateral. «No es tracta –diu la interlocutòria– d’impedir que torni a defensar el seu projecte polític, sinó d’evitar que ho faci de la mateixa manera que ho ha fet fins ara».
El jutge que ha mantingut a la presó Forn i Sànchez és el mateix que va concedir la llibertat provisional a Jordi Turull i Josep Rull. ¿A què es deu la diferència de tracte quan tots tenen la mateixa ideologia? ¿No deu ser que Llarena considera que Forn i Sànchez van tenir més participació en els fets que investiga?
