El necessari control dels opioides

S'ha de vigilar el consum més general d'uns fàrmacs que es recepten per evitar el dolor i patiment de malalts terminals

1
Es llegeix en minuts

L’alerta arriba des dels Estats Units, on va irrompre la problemàtica en tota la seva extensió: l’ús d’analgèsics opioides pot generar una greu problema de salut pública. Així ho van indicar el mes de maig passat una dotzena de congressistes nord-americans en una carta enviada a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És un tipus de medicació que al nostre país s’havia receptat per als malalts terminals de càncer, per exemple, amb l’objectiu d’evitar-los patiments innecessaris. Avui, el seu consum i prescripció són molt més amplis ja que abraça també processos crònics que causen dolor (lumbàlgies, artrosis, fibromiàlgies o artritis, afectacions que poden anar acompanyades d’estats depressius), i que fins a aquests últims anys es tractaven amb analgèsics més suaus.

mercat també afecta la sanitat, el seu consum era a l’abast de qualsevol butxaca que els pogués pagar. A Espanya, el filtre de la sanitat pública ha de servir per exercir un necessari control d’un ús indiscriminat d’uns fàrmacs que provoquen dependència (per l’estat d’eufòria) i toxicitat, segons tots els estudis.

Resulta absolutament comprensible que un malalt vulgui mitigar el dolor i el patiment per sobre de tot, però correspon als especialistes –el personal sanitari– decidir on hi ha la barrera, on es pot tractar amb un analgèsic corrent o amb un derivat de l’opi. I aquí entra el factor que ha sigut denunciat als Estats Units: la pressió de la indústria farmacèutica i la seva poderosa maquinària de màrqueting i publicitat. Correspon als organismes reguladors, començant per l’Agència Europea del Medicament, fixar les regles del joc per a tots els àmbits sanitaris. I també als rectors de la sanitat pública del nostre país estar vigilants davant d’una tendència a l’alça que no sembla gens recomanable.

Evitar patiments a qui se li apaga la vida és una pura qüestió d’humanitat. Però s’ha de tenir molta cura de crear addiccions a fàrmacs per afrontar unes afeccions que es podrien tractar amb fàrmacs menys agressius o un altre tipus de teràpies.