LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Ja no som a imatge de Déu

Si Déu va crear l'home a la seva imatge i semblança, ¿per què un home no pot oferir el seu cos per representar la imatge del fill de Déu?

1
Es llegeix en minuts

Un noi de Jaén que s’assembla al Crist de l’Amargura fa broma a internet i la germandat porta la foto als tribunals. / ATLAS VÍDEO

Any 1.500. Alemanya. Oli sobre taula. Autoretrat amb vestit de pell. També anomenat Autoretrat d’Albrecht Dürer. L’obra de l’artista del Renaixement és magnètica. El realisme és aclaparador. Sembla que podries comptar cada cabell de la seva melena ondulada. Però, sens dubte, el més excepcional són les sensacions que provoca. Serenitat. Transcendència. Fondària. Una mirada que destil·la profunditat. Una actitud hieràtica. I l’única mà que apareix en una posició molt pròxima... a la benedicció. Exactament. La cara i l’actitud de Dürer s’assemblen de forma extraordinària a altres obres de l’època com, per exemple, Crist donant la seva benedicció, del pintor flamenc Hans ­Memling.

Juan Soto Ivars

Escriptor i periodista

¿És possible que en els dies en què l’Església controlava la vida de tothom hi hagués un artista famós que s’atrevís a representar el rostre de Crist utilitzant el seu propi? Sembla que sí. Així es va especular en la seva època i així s’interpreta en l’actualitat. De fet, el mateix Dürer es va ratificar en dos dibuixos posteriors en els quals fonia els seus trets amb els d’un Crist pres del dolor. ¿Arrogància? Pot ser. Però també una manifestació artística arrelada al mateix Gènesi. Si Déu va crear l’home a la seva imatge i semblança, ¿per què un home no pot oferir el seu cos per representar la imatge del fill de Déu?

Notícies relacionades

L’home a imatge de Déu… ¿I la dona? Per respondre a aquesta pregunta val la pena observar el treball actual de l’artista afrocubana instal·lada als EUA Harmonia Rosales. Concretament, la seva reinterpretació de l’obra de Miquel Àngel La creació d’Adam a la Capella Sixtina. En l’obra de Rosales, les figures de Déu i d’Adam es transformen en els cossos de ­dues dones negres. Una pintura que va molt més enllà de la provocació i que és una reflexió sobre la representació de la dona en la cultura.

El Jutjat Penal número 1 de Jaén ha condemnat un jove a pagar 480 euros per pujar a Ins­tagram un fotomuntatge de la seva cara integrat en el cos del Crist de l’Amargura… 518 anys després de Dürer.