Anar al contingut

EL TEXT I LA TEXTA

¡Beneïda correcció política!

¡Beneïda correcció política!

Juan Carlos Ortega

Es parla des de ja fa molt temps del mal que fa a l’humor la correcció política. Actors, còmics, periodistes, asseguren que, a aquest pas, ja no es podrà fer humor de gairebé res. El que és políticament correcte, asseguren amb molt bona intenció, acabarà amb el magnífic ofici de fer riure.

Entenc molt bé els seus arguments i he pogut, en ocasions, estar d’acord amb ells, però després de molt reflexionar he arribat a la conclusió següent: deixem de parlar del mal que pateix l’humor amb la correcció política i comencem a pensar en el gran 
bé que li fa.

Efectivament, crec que la correcció política és una benedicció. Si fos per mi, votaria perquè fos més boja, absurda i exagerada del que ja ho és en els nostres dies. El que és políticament correcte no acabarà mai amb l’humor, sinó que l’ampliarà fins a límits que ara mateix ni tan sols ens podem imaginar.

L’humor ha sigut, entre moltes altres coses, una lluita contra la solemnitat. Si aquesta no hagués existit, tampoc hauria sigut necessari rebentar-la. Avui dia, la correcció política juga el paper que abans exercia la solemnitat. En una època en què aquesta ja està molt debilitada, velleta i sense forces, ha de venir un relleu, alguna cosa que l’humor necessiti dinamitar amb desvergonyiment. I el que és políticament correcte compleix aquesta funció de meravella.

Cada vegada que un col·lectiu s’ofèn amb un acte còmic, sigui el que sigui, l’humor en surt reforçat. La correcció política és 
un fantàstic aliat de l’humorista, tant que fins i tot a vegades penso si no deu ser una invenció enginyosa d’aquest gloriós 
ofici.

L’argument principal que vostès podrien utilitzar en contra de la meva postura és que alguns còmics, per por de la censura que exerceix sobre ells la correcció, podrien deixar de fer bromes sobre alguns assumptes delicats. Però si això fos així, l’humor ja no existiria, perquè l’humorista sempre ha tingut un enemic que el controlava i exercia de censor, sempre el mateix enemic, el mateix plasta esgarriacries que ha anat adquirint formes diferents en funció de l’època. I els humoristes sempre han sobreviscut a aquest enemic. És més: era ell qui els feia viure, qui els donava forces per aixecar-se cada matí i inventar-se les divines bromes que el ridiculitzaven.

Per tant, còmics del món, humoristes meus, fars de la terra, estimats aliats, no us queixeu de l’absurda implantació de la correcció política en la nostra època. De veritat, feu-me cas; no hi ha motiu perquè estigueu preocupats. No us faré cap mal, perquè el vostre poder és absolut. Beneïda sigui la tontíssima correcció, i mil vegades beneïda. Volent fer-vos la guitza, no sap, tonta ella, l’etern bé que us fa. 

Temes: Humor

0 Comentaris
cargando