Càstings celestials
Hi ha la creença que sempre coincideixen dues morts de famosos en un mateix dia
zentauroepp41481009 icult el instante m s oscuro la pelicula se estrena el 12 de180105214518
Article 575. L’altre dia, un home que ronda els 90 anys em va explicar en un hospital una teoria molt curiosa sobre les morts seguides d’artistes. No sé si ho sabeu, però hi ha la creença que sempre coincideixen dues morts de famosos en un mateix dia.
Per exemple, un 30 d’octubre van morir River Phoenix i el mestre Federico Fellini. Un 25 de juny ens van deixar Michael Jackson i Farraw Fawcett. Amb poques hores de diferència d’un 30 de juliol, van marxar Michelangelo Antonioni i Ingmar Bergman, i un 10 d’octubre els escollits van ser Orson Welles i Yul Brynner.
I la teoria d’aquell home que vaig conèixer era que… Val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.
Tercer lloc. The Florida project, escrita per Sean Baker, també director, i Chris Bergoch. Una bonica pel·lícula que homenatja la imaginació, els regnes interiors i la força de l’amistat.
Segon lloc. Coco, codirigida per Adrián Molina i Lee Unkrich. Una cinta sobre la felicitat de la mort i de la importància de les segones oportunitats. Molt fan de Chucho Dante.
Primera posició. El instante más oscuro, escrita per Anthony McCarten i dirigida per Joe Wright. Una meravella per comprendre una part de la història d’Europa que et perforarà l’esòfag. La interpretació de Gary Oldman és sensacional.
I el que em va dir aquell home és que ell creia que totes aquestes morts coincidents tenien a veure amb càstings que fa algú des de l’altra banda. Que el cinema és essencial i, de vegades, a l’altra banda els calen artistes específics per a produccions i els seleccionen el mateix dia.
Aquell home ho deia molt seriosament i assegurava que ell se’n pensava anar el dia que se n’anés Kirk Douglas. Li vaig preguntar si també era artista. I em va dir: «No, però soc cinèfil, i cada cop que marxen un parell d’estrelles, també ens en anem uns quants milers aquell dia perquè els cal bon públic a l’altura del film».
Preciosa teoria sobre pel·lícules celestials i públics a l’altura de la producció.
¡Bon diumenge!
