Crist i la llibertat d'expressió

«A veure si s’adonen que estem al segle XXI», es lamenta Daniel Serrano, condemnat per un delicte contra els sentiments religiosos per haver publicat en xarxes socials un fotomuntatge de la seva cara en la de Jesús «en un manifest menyspreu i mofa amb propòsit d’ofendre»,  segons l’escrit de la fiscalia. I és cert que casos com el de Serrano s’acumulen últimament fins al punt d’obrir un debat sobre la imposició d’uns límits restrictius a la llibertat d’expressió que no casen amb una societat moderna i avançada. Són nombrosos els juristes que alerten d’un retrocés en les llibertats a cavall d’una interpretació molt restrictiva dels delictes d’odi fins al punt que en ocasions sembla que fa diverses dècades era més senzill criticar, escarnir o ridiculitzar segons quins assumptes del que ho és avui, ja sigui la religió catòlica o temes socialment, políticament i humanament tan delicats com el terrorisme i els seus efectes.

En aquests temps en què les xarxes socials han convertit a aquells ciutadans que així ho desitgin en emissors de missatges que potencialment poden aconseguir unes increïbles audiències, la conversa pública és més sorollosa que mai. És cert que a les xarxes es poden trobar diàriament nombrosos exemples d’un mal ús de la llibertat d’expressió: insults, amenaces, abusos, etcètera. Però la necessària lluita contra aquest tipus de missatges no pot servir d’excusa per limitar la sàtira, l’humor i la crítica, per molt grollera que sigui. El mal gust no és ni ha de ser un delicte. La injúria, la difamació i l’odi sí que ho són i com a tal estan tipificats. Abusar de la figura del delicte d’odi més enllà de la protecció de les minories, perseguir la sàtira dels usuaris de les xarxes socials, intentar emmordassar en definitiva les crítiques no és tolerable i ha de ser denunciat. La llibertat d’expressió és un dels pilars de les societats democràtiques. Discutir sobre els seus límits no hauria de ser un tabú, ja que les societats evolucionen i amb elles ho fa el que és considerat permissible o no. Però això no significa que s’hagi d’abaixar la guàrdia davant intents d’emmordassar la crítica. Que avui, quan a les xarxes campen el racisme o el masclisme amb impunitat, sigui delicte un fotomuntatge amb la imatge de Crist ens retrotreu, efectivament, a èpoques ràncies ja superades.