Els riscos de la deriva populista

Prohibir l'indult als delictes de rebel·lió no serviria per solucionar res

2
Es llegeix en minuts
rjulve35905479 el president de la generalitat  carles puigdemont amb el min180208203512

rjulve35905479 el president de la generalitat carles puigdemont amb el min180208203512 / Jordi Bedmar Pascual

¿Quina és l’essència del populisme? Focalitzar gairebé tots els problemes en un i donar-li una resposta simple, radical i, generalment, impossible. Ho hem vist amb la crisi i l’arribada massiva d’immigrants. Marine Le Pen i l’AfD alemanya clamen per prohibir la immigració. Impossible. Pablo Iglesias (i altres), per ficar a la presó els banquers (els usurers) i canviar Mario Draghi. Igual d’impossible.

A Catalunya, l’independentisme ha caigut en el populisme. Tot aniria bé (més prestacions socials i més democràcia) si es desconnectava d’Espanya (sense dolor) i Catalunya era un estat de la UE, una cosa que s’ha vist que era impossible però que ha seduït el 47% d’electors. ¿Per què tants? En part perquè CDC i ERC, al contrari que altres grups europeus, tenen un ADN democràtic i res a veure amb l’extrema dreta. Però la deriva populista del catalanisme ha trobat la seva rèplica en l’antiindependentisme de Cs: l’únic problema és que el nacionalisme català roba i mata la llibertat.

El populisme separatista ha arribat a cotes altes, com proclamar que amb el 47% dels vots i 72 diputats (sobre 135) estava legitimat per un mandat democràtic quan no tenia ni els escons necessaris per fer una llei electoral. Artur Mas deia que era «una demanda que ve de la gent, de sota». I ara alguns pretenen crear a Brussel·les un «Consell de la República». Populisme amanit per l’herència de Dalí. Però també hi ha populisme a l’altre costat de l’Ebre. Cs esgrimeix els seus resultats a Catalunya per dir que és el remei contra el separatisme. I el PP, per reivindicar-se, recorre a «la llei i l’ordre». Per exemple tenim la seva proposta d’endurir la presó permanent revisable. I Cs, que volia abolir-la, ja està modulant la seva actitud. No vol ser sospitós de permissivitat.  

Però el més preocupant és l’intent, aprofitant l’esmena del PSOE a la llei d’indult que pretén impedir-ho en els casos de corrupció o violència de gènere, d’estendre la prohibició als condemnats per rebel·lió o sedició. 

D’aquesta manera seria impossible que en el futur es pogués indultar els independentistes condemnats. És ignorar que el problema no és la declaració d’independència del 27 d’octubre, sinó que el secessionisme va tenir i ha tornat a tenir el suport del 47% dels vots.

Notícies relacionades

Un problema polític no es resol amb el Codi Penal ni fent els autors del passat 27-O condemnats assimilats als corruptes o als que maten a la seva parella. El PP recorre al populisme per combatre l’ascens electoral de Ciutadans. Per aquest populisme nacionalista –similar però contrari a l’independentisme– combaten ara PP i Cs davant l’electorat espanyol. I el perill és que el PSOE no s’atreveixi a enfrontar-s’hi per no patir un intent de marginació semblant al del PSC –tractat de botifler– quan no va secundar la deriva independentista.

El problema és que amb el populisme nacionalista potser es guanyaran eleccions però el més segur és que es pertorba molt el funcionament de la democràcia.