La pinça de Rivera i Iglesias

Diu un vell adagi que la política crea estranys companys de llit. Ho estem veient a Catalunya, on la CUP ha passat d'escapçar Convergència, fa només dos anys, a alimentar el prèssing ERCabraçant la retòrica legitimista de Carles Puigdemont. Però la concupiscència política es presenta encara més procaç en la política espanyola, on es fiquen al llit els enemics irreconciliables i es treuen els ulls els que en un altre temps havien sigut aliats.

Albert Rivera, que primer va recolzar la investidura del socialista Pedro Sánchez i després la del conservador Mariano Rajoy, abanderant sempre el veto a Podem, s'acosta ara a la força morada per impulsar una reforma electoral a la mida de tots dos. I Pablo Iglesias, que va avortar la defenestració de Rajoy al·legant incompatibilitat ideològica amb Rivera, ressuscita l'anomenat espíritu del Tío Cuco per reflotar les seves delmades expectatives electorals.

I és que, deixant de banda Catalunya, la vida política flueix. El triomf d'Inés Arrimadas el 21-D ha propulsat C's en les enquestes i ha noquejat un PP acorralat per la corrupció. En pagament a la seva displicència, Rivera ara li vol arrencar a Rajoy cessions humiliants, com la dimissió d'una senadora popular imputada per corrupció. O això, o que s'arregli amb el PSOE.

SENSE PRESSA

Notícies relacionades

La pugna entre PP i Cs augmenta i Cospedal acusa Rivera de "deslleial"

Testosterona antiprocés

Però Rivera no té pressa (encara que ho sembli): prefereix aprovar els pressupostos d'aquest any i evitar així unes multieleccions el maig del 2019 --generals, europees, locals i autonòmiques--, que a priori podrien beneficiar el PP i el PSOE per la seva forta implantació. Anhela, ara sí, conquistar poder territorial per fer creïble la seva opa a Rajoyopa, aprofitant els judicis de corrupció del PP i les tensions successòries. Així que com més duri la legislatura, millor; en això coincideix, almenys, amb el president del Govern.

La pinça de C's i Podem, en forma d'una llei electoral que enterraria el bipartidisme, només busca, doncs, llençar Rajoy als braços de Sánchez... i viceversa. Hipòtesi a no descartar, donada la complicitat que tots dos han teixit arran del desafiament independentista.