Prèssing
Les pressions sorgeixen cada vegada que algú discrepa del punt de vista de l'entorn convergent
rjulve31782628 barcelona 10 11 2015 antonio ba os y artur mas en el parlame180207183759
En els mesos que van anar del setembre del 2015 al gener del 2016 –des de les eleccions del 27S fins a la investidura de Carles Puigdemont– es va fer popular el concepte prèssing CUP, una denominació per descriure la pressió política i mediàtica a la qual s’estava sotmetent la formació anticapitalista per tal que acceptés Artur Mas com a president.
El prèssing CUP consistia en constants declaracions fetes per líders polítics convergents, articles d’opinió que apel·laven a la responsabilitat i relats exacerbats a les xarxes socials en els quals semblava que, per culpa de la CUP, l’independentisme s’havia d’enfonsar en la més absoluta de les misèries.
No era la primera vegada que vèiem que es produïa aquest fenomen. Un temps abans, el protagonista d’aquest escenari de pressió havia sigut Esquerra Republicana. Va passar quan Convergència i Unió necessitava el suport dels republicans per a l’aprovació dels pressupostos i es va repetir, amb molta més intensitat, un cop superada la consulta del 9N, quan s’havia de fixar una data per a les eleccions. Aleshores l’objectiu era la creació d’una llista unitària que havia d’agrupar convergents i republicans sense la qual, es deia, el món no entendria els resultats electorals.
Notícies relacionadesEls arguments de cada una d’aquelles campanyes persecutòries han estat sempre finalment desmentits pels fets: l’independentisme no es va enfonsar perquè Artur Mas no fos president i va poder arribar fins a la celebració d’un referèndum el dia 1 d’octubre, les llistes separades han servit per sumar 100.000 vots nous a l’independentisme i ha crescut en àrees que tradicionalment li eren desfavorables, i la premsa internacional ha sabut sumar escons per més que pertanyessin a sigles diferents.
Des del 30 de gener passat la política catalana torna a estar farcida de tensió i retrets. Si cerquem quin és el comú denominador de tots els prèssings trobarem que sorgeixen cada cop que algú discrepa del punt de vista de l’entorn convergent. No sembla que sigui la millor manera de fomentar la concòrdia.
