Anar al contingut

La salut amenaçada del planeta

La revolució del menjar

La revolució del menjar

Liliana Arroyo

La Terra no té capacitat de regenerar-se al ritme que l'anem saquejant

El sistema que hem muntat per alimentar el món no té sentit: el 75% dels problemes de salut tenen a veure amb el que mengem. Al mateix temps, el 75% dels problemes de la Terra tenen l’origen en la manera de generar els aliments. L’error està en una agricultura intensiva, lligada al desgast ferotge del sòl, esprement també els drets dels que el treballen. Perquè tot el que s’ha produït sigui vendible i homogeni, ruixem amb pesticides i alterem les llavors («biopirateria», ho anomenen). Segur que us sonarà Monsanto. Ens hauríem de plantejar què posem al cistell. Perquè perquè aquesta fruita brillant i de mida perfecta ens arribi a preu assequible, s’han activat uns engranatges que van des de posar la llavor al terra fins al sou de la persona de la caixa, passant pel querosè necessari per desplaçar la fruita als antípodes i travessant temporades. Vist així, de sentit comú, poc.

Aquestes són les conclusions i la lluita de Vandana Shiva. Als seus llibres embasta amb gran habilitat les repercussions del capitalisme extractiu per a la salut i el planeta. El seu punt de partida és assenyalar paradoxes: ¿per què parlem de canvi climàtic com si solament es tractés de l’augment de la temperatura? És veritat que associem canvi climàtic a escalfament global, però ens oblidem que hem forçat tant els sistemes propis de regulació de la Terra, que aquesta no té capacitat de regenerar-se al ritme que l’anem saquejant. Com ella diu, hem causat problemes de metabolisme a la Terra. Em fascina el seu ecofeminisme, que reivindica sense esmentar les dones en cada frase. La seva mirada es basa a construir des d’una visió molt femenina, equilibrada i de simbiosi amb el món. Connecta les accions del dia amb elements més transcendents, lluny del curtterminisme i dels súpers a baix preu i gran oferta per proveir tots els estómacs. Proposa una lluita ferma, una oposició des del cor, apel·lant a una agricultura que respecti els ecosistemes i el futur dels nostres fills.

Al final de la seva xerrada a Barcelona, algú li va preguntar què podíem fer els que estem ficats en el sistema per canviar-lo. Va riure, i va respondre que ningú de la sala estava «dins», perquè el «sistema» és aquest 1% que s’apropia de la part més important de la riquesa. Així que amb tota probabilitat a la reunió hi estàvem els del 99%. Però sobretot, va insistir, la revolució està en el menjar. Perquè nodrir-se és portar al cos el que necessita, però alimentar-se és un concepte més ampli, més col·lectiu. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Va acabar advertint que no és fàcil, però que valdrà la pena. La sala convençuda va aplaudir. Aplaudíem fort per aquesta mirada assenyada, raonable, humana. Vaig sortir pensant què em faria per sopar i se’m van acudir un parell de llocs on anar a comprar. Vaig carregar poc, perquè quedava lluny de casa i fora de pressupost. Però per algun costat s’ha de començar.

0 Comentaris
cargando