Alemanya: pacte amb actius i passius

Encara és aviat per llançar les campanes al vol. Hi ha acord per formar una gran coalició a Alemanya, però encara pot descarrilar. Vegem els aspectes positius del que la CDU i l’SPD han rubricat gairebé cinc mesos després de les eleccions del setembre i després d’una maratoniana negociació condensada en 177 pàgines. Que els dos partits es disposin a formar govern posant fi a una situació d’atzucac generadora d’inestabilitat és el més positiu. Un altre actiu és l’èmfasi en la qüestió europea, una de les condicions imposades per l’SPD. Si alguna cosa necessiten Alemanya i Europa és que aquest país estigui en condicions d’articular una plataforma amb França per a la reforma de la UE.

Hi ha molts aspectes negatius. Els dirigents dels dos grans partits, Angela Merkel i Martin Schulz, en surten molt debilitats. Ja van quedar molt desgastats a les eleccions del setembre passat. Els democristians van confirmar la tendència a la baixa, mentre que els socialdemòcrates van patir la pitjor derrota electoral des de la segona guerra mundial. L’acord obtingut ara revela i multiplica aquestes debilitats. Merkel perd tres ministeris clau, el de Finances i el d’Exteriors a favor de l’SPD, i el d’Interior a favor del seu soci bavarès, cosa de la qual els seus li passaran factura.

Pel que fa a Schulz, va introduir a l’acord una sèrie de mesures per millorar l’educació i la sanitat, serveis que clamen urgentment per una modernització, però ni el que s’ha acordat respon al que és necessari ni sembla que tots els firmants donin el mateix significat a les mateixes paraules. Ara cal esperar el 4 de març per veure quina és la factura que li passen els seus. L’aprovació de l’acord per part de la militància de l’SPD és una incògnita. En un congrés el mes de gener passat el partit va dir sí a continuar la negociació per un marge més que escàs. Ara són les bases les que decidiran i la campanya per negar el vot a l’acord, sobretot entre els joves, és molt activa.

El que passa a Alemanya és el reflex d’un marc més general en el qual augmenta la fragmentació política a expenses dels grans partits tradicionals i creixen noves forces populistes i intolerants. Hi hagi o no govern, aquesta situació tindrà un beneficiat que serà la xenòfoba Alternativa per a Alemanya, i això és una pèssima notícia.