No, senyor jutge

Una darrera l’altra, les intervencions del poder judicial no fan sinó confirmar que vivim en un estat excepcional. No m’atreveixo (encara) a escriure «d’excepció», en el sentit que tots entenem, i, per no pecar de demagògia, em remeto simplement al conegut informe de The Economist que valora la possibilitat del descens d’Espanya a la segona divisió, la de les «democràcies imperfectes». És a la zona perillosa, i no ho diu cap independentista eixelebrat. Quan dic excepcional vull dir que practica l’excepció, que converteix l’exclusió en una divisa, que expulsa la possibilitat de dissidència a través de la repressió. Ho afirmava fa unes setmanes Kenan Malik, filòsof i analista a The Guardian: «En empresonar els polítics, Madrid està criminalitzant efectivament la dissidència política». 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Les interlocutòries del jutge Llarena s’assemblen als castells que els nens fan a la platja. Amb la sorra humida a les mans, va enlairant la torre amb noves giragonses, les sinuositats que no fan més sòlid el castell sinó més estrambòtic. La negativa a la llibertat de Forn, un cop som capaços d’entendre la recargolada prosa, ens informa que és a la presó perquè té una ideologia que podria ser que no hagués desaparegut com a concepte polític. És a dir, la podria tenir sempre que no hi hagués tanta gent que la compartís amb ell. El jutge no sap del cert si l’independentisme ha desaparegut. Ja l’hi dic jo: no, senyor jutge.