La nit que va regnar Isabel Coixet

La gala dels Goya va funcionar millor quan ningú interrompia el normal desenvolupament d'entrega de premis

1
Es llegeix en minuts
coixet

coixet / JUAN MANUEL PRATS

Isabel Coixet va regnar als Goya amb el seu exquisit treball a La llibreria, que es va merèixer tres premis grans de l’Acadèmia, la mateixa nit que la pel·lícula basca Handia arrasava amb una desena de guardons. La gala, marcada per la reivindicació de les dones per comptar amb més presència i pes en un sector masculinitzat i amb feridora bretxa salarial, va pecar de molts dels defectes d’anteriors edicions, entre els quals destaca l’excessiva durada. La polèmica sobre la presentació i la conducció de la festa–per cert, dos homes en una nit feminista– hauria de fer reflexionar els organitzadors. Llevat de comptades excepcions, la gala sempre va funcionar millor quan ningú n’interrompia el normal desenvolupament d’entrega de premis.

Els premis Goya han tornat a demostrar la sana diversitat del cinema espanyol. Entre les cinc aspirants al principal guardó de l’Acadèmia del Cine Espanyol es parlaven quatre idiomes: català, eusquera, anglès i castellà, tot i que va ser la llengua basca la que va obtenir més ressonància. També aquesta pluralitat es va manifestar una vegada en els gèneres, que van ser des d’un thriller com Verónica fins a la història autobiogràfica d’Estiu 1993, de Carla Simon (millor directora debutant), o a la ironia i la comèdia d'El autor. Aquesta varietat estilística és símptoma de bona salut dels nostres creadors cinematogràfics que han tingut un estimable suport de la taquilla. Cosa que no és fàcil a causa de la competència ferotge que arriba des de Hollywood.