ANÀLISI

Del comunisme al separatisme

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41751471 colau torrent180123180111

zentauroepp41751471 colau torrent180123180111 / FERRAN SENDRA

El francès Raymond Aron va ser una rara avis a la segona meitat del segle XX com a exponent d’una esquerra liberal que va criticar sense embuts els règims autoritaris i el pensament totalitari embolicat moltes vegades amb fraseologia revolucionària. Sorprès per l’enorme capacitat d’atracció que exercia la ideologia comunista sobre una gran part dels intel·lectuals de la seva generació, va trobar la clau de l’explicació en el fet que al comunisme se’l valorava per la seva intenció, pels grans propòsits emancipadors que anunciava, mentre que al capitalisme se’l jutjava pels seus efectes. El fracàs històric de l’experiment comunista avui ja és indefugible, però els assajos d’Aron no van ser prou apreciats fins al final dels seus dies (a diferència del que va passar amb la veneració que van rebre els escrits marxistes prosoviètics de Jean-Paul Sartre).

Salvant les distàncies, el mateix raonament aplica avui l’esquerra podemista i colauista al debat entre l’independentisme i el projecte d’Espanya. Els seus líders sempre es mostren comprensius amb els abusos i incoherències dels separatistes però, en canvi, són absolutament intransigents amb els defectes de la democràcia espanyola. 

Notícies relacionades

Novament s’accepta la bondat de la intenció (fer un nou país), sense importar que els mitjans siguin il·legítims i es vulgui portar a terme contra l’altra meitat de la societat catalana, mentre es menysprea fins a l’oprobi la realitat de la democràcia espanyola (imperfecta, és clar).

No obstant, els estudis comparatius assenyalen que el nostre país ocupa una bona posició internacional en qualitat democràtica. Després de l’informe de fa dues setmanes de Freedom House, ara el setmanari britànic The Economist ha tornat a situar Espanya entre les 19 democràcies plenes del món, malgrat que ha caigut unes dècimes per culpa de la violència policial registrada l’1-O. L’alcaldessa Ada Colau de seguida va sortir a denunciar aquells excessos, però curiosament mai es va solidaritzar amb els alcaldes socialistes fustigats per l’independentisme, per no recolzar el referèndum il·legal ni ha dit res sobre els danys a la llibertat de premsa que el procés ha causat.