La clau

Dones, negres, gais i... ¡vells!

La gent gran pateix el desdeny, la displicència d'una societat que entén la vellesa com una malaltia

1
Es llegeix en minuts
img 6152

img 6152

El segle XX va obrir el camí de l’alliberament d’amplis grups de població oprimits. En les democràcies industrials, la dona va aconseguir el dret de vot, es va treure de sobre la cadena perpètua del matrimoni, va conquistar el dret al plaer propi i el control sobre la maternitat i es va integrar en el mercat laboral i en l’esfera pública. Els negres van aconseguir els seus drets civils als EUA i a Sud-àfrica. I els homosexuals van demolir els murs de la invisibilitat i, ja al XXI, han conquistat en alguns països la llibertat sexual i el dret al matrimoni i ­l’adopció. 

    

Ni les dones ni els negres ni els homosexuals han aconseguit la igualtat plena. Però els avanços són formidables i augmentaran en les pròximes dècades. La pròxima frontera la defineixen ja els combats contra la bretxa salarial de gènere i l’extorsió sexual en les organitzacions jeràrquiques (empreses, indústria cultural, institucions…).

    

Però hi ha un grup de població marginat més nombrós que les dones, les minories racials i els homosexuals i que encara té pendent la seva pròpia revolució: els vells. Homes o dones, gais o heterosexuals, negres o blancs, la gent gran pateix el desdeny, la displicència d’una societat que entén la vellesa com una ma­laltia en lloc d’una etapa de la ­vida. 

Una rèmora

Exclosos dels cicles productiu i reproductiu, el dictat cultural del capitalisme veu els vells com una rèmora. Fins i tot com un risc financer derivat de l’augment de la longevitat, com explicava aquest diumenge Núria Navarro en un reportatge indispensable. 

    

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

La condemna cultural de la vellesa empeny molta gent gran a negar-se a si mateixa. La societat no els reconeix el dret a la sexualitat ni a ser tractats com a adults i no com a nens o incapacitats. Els fills els tornen una sobreprotecció castradora, sovint pendents de l’herència.

    

Notícies relacionades

En aquests casos, convé pensar en Geraldine Chaplin. «¿Què pensa fer en els pròxims anys?», li va preguntar un periodista en una ocasió. «Rebentar-me l’herència dels meus fills», va respondre al vol l’actriu.