OPINIÓ

El silenci i el soroll

1
Es llegeix en minuts
aguasch41908699 cornella el prat  04 02 2018   deportes       piqu  manda ca180204183511

aguasch41908699 cornella el prat 04 02 2018 deportes piqu manda ca180204183511 / JORDI COTRINA

Gerard Piqué va rematar al fons de la xarxa i va ser com una llamborda llançada als vidres de Cornellà-el Prat. Un gol sorollós untat d’una venjança més rabiosa que dolça. Només calia veure la dura expressió de la seva cara. I després es va posar el dit als llavis, a l’estil Raúl Sergio Ramos, i va ser com engegar les torxes i incendiar la casa. Un gest que passarà als annals dels derbis.

Piqué, de la confraria dels que no s’arronsen, no va fer escarafalls a la zona mixta. En realitat, va llançar-hi gasolina. «És el mínim que podia fer», va dir. Va disparar directament als aficionats, «que no són pocs», que van escopir insults a la seva família –repetits ahir després del gol, per cert–.

I va disparar als dirigents de l’Espanyol per la seva timidesa, certament sorprenent, a l’hora de confrontar els penosos càntics.

Piqué va parlar de respecte. Accepta que l’insultin a ell, però no als familiars. «Hi ha d’haver un límit», va asseverar. Impossible estar-hi en desacord. El problema és que aquesta vegada va sobrepassar altres límits defensant el seu límit. Va estar bé com a ocurrència la primera vegada que va parlar d’«Espanyol de Cornellà». I va estar fora de lloc el comunicat periquito. Però quan insisteix en l’acudit, es perd la gràcia. I entra en una estranya picabaralla identitària i classista. 

Pendent relliscós

Notícies relacionades

A sobre, es va situar en un pendent molt relliscós a l’incorporar el perillós element de la nacionalitat del propietari de l’Espanyol. Una obvietat, deu dir ell. Però el reglament sanciona sovint aquesta mena d’obvietats. Les declaracions van ser un intent de salt al buit i caure dret, amb els ossos i els lligaments intactes. Això no és possible. 

Li van a caure piques de punta a Piqué, tan protagonista abans, com durant i després del partit. I no es pot assegurar que aquesta vegada sigui de forma injustificada. Seria sa que entre tant de soroll es fes ja una mica de silenci. Hi ajudarà, sens dubte, que la trilogia hagi arribat ja al seu fi.