¿Puigdemont o Puigdemont?

Els missatges de mòbil de Carles Puigdemont a Toni Comín, després de suspendre Roger Torrent el ple que havia d’investir-lo, són inequívocs: «Tornem a viure els últims dies de la Catalunya republicana… El pla Moncloa triomfa… Suposo que tens clar que això s’ha acabat. Els nostres (¿Esquerra Republicana de Catalunya?) ens han sacrificat». Però després tuitejava: «Soc humà i hi ha moments en què jo també dubto. També soc el president i no m’acoquinaré ni em faré enrere, per respecte, agraïment i compromís amb els ciutadans i el país. ¡Seguim!».

Tot Puigdemont està aquí. Un home normal, més aviat simpàtic, i un independentista radical, inclinat a confondre el somni amb la realitat i que ensopega a l’enfrontar-se a decisions complexes. Amb aquests missatges s’entén millor que el president que a les dues de la matinada de dijous 26 d’octubre va dir als seus consellers, i a l’estat major independentista, que havia decidit convocar eleccions perquè era l’única forma de parar el 155, i que ho havia pactat amb la mediació del lehendakari, Iñigo Urkullu, només 12 hores després fes marxa enrere al·legant falta de garanties i prengués una decisió que ha tingut greus conseqüències. I que l’ha obligat a exiliar-se a Brussel·les mentre el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn segueixen –tres mesos després– empresonats.

És lògic, doncs, que els secessionistes que han assumit que el 27 d’octubre va ser un error evitable, que la via unilateral es va estavellar i que els governs europeus han avalat el recurs de l’Estat al 155, li exigeixin a Puigdemont que no els obligui a un altre acte de fe simbòlic i expliqui que un nou desafiament a la legalitat no faria res més que prolongar l’anormalitat de la vida política i econòmica catalana.

Torrent afirmant que Puigdemont és el candidat però que la investidura només es votarà si és vàlida; Junqueras suggerint que es faci Puigdemont president honorari; i Marta Rovira afegint que la investidura no ha de tenir conseqüències penals negatives, li han indicat, amb cura perquè no volen desconcertar encara més uns electors que sí que tenen dret a somiar, que no segueixi escopint a la realitat. Ara és Esquerra Republicana la que compra el consell del revisionista Artur Mas quan diu que el 47,5% dels vots només és el 47,5%.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La legitimitat és al Parlament, no en el que vulgui un president exiliat que va arribar al càrrec sense haver sigut ungit per l’electorat, sinó assenyalat pel dit de Mas el gener del 2016, i que en les últimes eleccions va encapçalar la segona llista més votada. Amb 60.000 vots menys que Inés Arrimadas i 13.000 més que Junqueras.

¿Què passarà? Esquerra Republicana sap que seguir cavalcant en la il·legalitat no porta a res de bo. El Partit Demòcrata Europeu Català potser està marejat amb tants canvis, i la vintena de diputats puigdemontistes segueixen entestats en un gest similar a la rebel·lió (fracassada) del 27 d’octubre. Però anar a altres eleccions mentre Catalunya i la seva economia es degraden seria la màxima irresponsabilitat.