EDITORIAL

La violència juvenil

Seria un error voler traçar un mapa en funció dels orígens socials, ja que es dona en tots els estrats

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41782261 violencia180202172510

zentauroepp41782261 violencia180202172510

La proliferació de delictes comesos per joves i adolescents és certament preocupant, si ens atenim a algunes de les dades més recents de la Fiscalia General de l’Estat (2017) i crea alarma social, com ha passat en els casos més recents que han impactat en l’opinió pública de manera contundent. Encara que el nombre d’homicidis es qualifica com a «no alarmant», la veritat és que el percentatge de delictes més lleus, però que denoten un estat de les coses que ha de mantenir-nos alerta, ha anat augmentant. Lesions, violència masclista, agressions i abusos sexuals, robatoris i assetjament o bullying als centres escolars, sense comptar amb el fenomen creixent de la violència exercida pels fills contra els pares, conformen un iceberg del qual hem percebut la seva punta en dos episodis impactants. El primer, i més tràgic, el dels tres menors d’entre 14 i 16 anys que es van acarnissar brutalment, fins a l’assassinat, amb una parella de persones grans de Bilbao; i el segon, la desarticulació d’un grup organitzat a Alacant, que amenaçava i agredia estudiants, amb una noia de 15 anys al capdavant. 

   

Gemma Altell

Psicòloga social. Fundadora de G360.

 Les causes d’aquesta violència són múltiples i encara més si ens referim a un tema tan complex com la que es porta a terme en l’entorn familiar. A l’abordar la qüestió s’ha de destacar: un cert fracàs educatiu, el consum d’alcohol, drogues i estupefaents, un entorn en excés permissiu o massa asfixiant, pèrdua de determinats valors, desestructuració familiar i l’anomenada síndrome de l’emperador, o dels fills tirans, que descriu conductes intolerants amb la frustració i amb un elevat caràcter narcisista. 

Seria un error voler traçar un mapa en funció dels orígens socials, ja que es dona en tots els estrats. El cas de la violència filio-parental n’és un exemple, ja que tant si es refereix al perfil del jove que viu experiències negatives a casa com al que habita en un entorn més amable, les pràctiques són idèntiques i és igual la dificultat per tractar el problema des de la perspectiva paterna. Tot plegat, unit al fet que cada vegada siguin més joves, fins i tot per sota de l’edat penal, i a les actuacions exercides en grup (amb rivets xenòfobs), ha de fer saltar les alarmes. Actuacions com els programes de la Generalitat contra conductes violentes s’han d’ampliar i ser efectives en una lluita que afecta tota la societat.