Derrotar el monstre

La teva vida ha deixat de ser normal, tens un secret que malviurà amb tu durant massa anys, durant la resta de la teva vida potser. Ja no ets feliç i ningú sembla adonar-se del que t’està passant: ¿com s’acabarà l’horror, doncs? Ets un nen, ets una nena i la teva vida ja està plena de silencis i patiment. Trigaràs molts anys a descobrir que la infància és totalment el contrari del que has viscut.

Quan l’abús sexual es produeix en l’àmbit familiar, la crueltat cap al menor és màxima: l’enemic és dins de casa i és algú de confiança. Ell sempre s’encarrega dels nens quan  s’ha acabat l’àpat familiar, juga amb vosaltres en una habitació, perquè els pares i la resta de la família puguin tenir una sobretaula tranquil·la. ¡Sembla mentida com li agraden els nens!, deu haver dit la teva mare en alguna ocasió. «¡M’hi entenc bé!», respondria ell, el monstre.

Jocs per a pervertits

Però als nens no els agraden els monstres, encara que ningú et pregunta a tu, és clar. Si ho fessin, tampoc diries res, prou que s’ha encarregat de dir-te que ningú et creurà, d’amenaçar-te amb coses encara pitjors de les que et fa quan tanca la porta de l’habitació dels jocs, jocs per a pervertits com ell, jocs macabres, jocs fastigosos.

Quan en compleixes 13 o 14 deixes d’interessar-li, abusar d’un adolescent és més arriscat per raons fisiològiques i perquè té por de no controlar el teu silenci. Et deixa en pau perquè no està malalt, és un depravat que sap el que es fa i a qui fer-l’hi. A tu ja t’ha fotut del tot, literalment. Ara toca fotre els altres.

El que ve després és un calvari per a tu, un altre. Ho és per moltes coses però especialment per una: no ho confesses, no ho expiques, no ho dius a ningú. No pots, no en saps, no ho has de fer. Així que vas complint anys amb el teu mal d’esquena constant, els teus problemes intestinals, la teva inseguretat i el teu secret a sobre. Hi ha una cosa en comú en els que han patit abusos de petits: el seu silenci. Save the Children denuncia que entre el 10% i el 20% de la població és víctima d’abusos en la infància. ¿Quants amics, familiars o parelles us han explicat haver patit aquest turment?

Delicte prescrit

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Aquesta és la història de la Berta, la Carmen o el Carlos, de tots ells i de molts més que encara no han reunit la força suficient per denunciar-ho. Uns altres sí que ho han fet, però incomprensiblement la justícia –la del nostre país– els ha dit que l’abús havia prescrit. ¿Com ha de prescriure, l’atrocitat? 

Igualment, són uns valents, per haver-ho suportat, per haver-li posat ganes a la vida, malgrat tot. Són herois i heroïnes, igual que ho són les 156 gimnastes nord-americanes que han acusat Larry Nassar mirant-lo a la cara. S’han enfrontat al seu monstre. Perquè, com en totes les històries de terror, els abusos sexuals tenen el seu propi monstre. Aquest es diu Nassar. Tant de bo de mica en mica puguem posar-los nom a tots, tant de bo puguem derrotar-los, és l’única manera de salvar-nos.