Anàlisi

No som objectes, som persones

La igualtat no s'aconsegueix amb feines adaptades a les exigències del masclisme. S'aconsegueix respectant-nos sense sexisme

2
Es llegeix en minuts
No som objectes, som persones

SRDJAN SUKI (EFE)

Es publica que la F-1 prescindirà de les hostesses i comença l’escàndol. Contrasta el soroll d’aquest tema amb el silenci davant la desigualtat en l’esport, on els èxits femenins són considerats de segona; o els episodis d’assetjament que, d’entrada, es posen en dubte. Els que van callar són els que defensen ara les hostesses, perquè «estan sempre callades, somriuen i fan petons com a triomf final», em van argumentar ahir.

El Govern d’Austràlia del sud va decidir que aquesta feina la fessin joves promeses de l’esport, lluny d’un cànon estètic que afecta també altres dones. No fa falta insistir que es contracten cossos com a reclam. En cas contrari, amb unes banderoles publicitàries n’hi hauria prou. La igualtat no s’aconsegueix amb feines adaptades a les exigències del masclisme. S’aconsegueix respectant-nos sense sexisme. Tampoc s’aconsegueix amb assistents en campionats femenins, perquè no volem convertir en trofeu ningú.

Ahir llegia: «¿Algú ha preguntat a les hostesses?» No he vist mai tant d’interès pels drets laborals de les dones, ni amb les Kellys –dones que netegen en hotels– ni amb treballadores domèstiques, ni amb científiques… Si ara voleu defensar els drets laborals de totes les dones, pregunteu vosaltres. Hi ha moltes causes a les quals sumar-se. Això sí, en cap compta el físic.

Exercir lliurement és qüestionable si estem dominades per un patriarcat que marca la nostra trajectòria laboral. ¿Escollim lliurement ser més mal pagades i assumir el 60% dels contractes temporals? ¿Assumim lliurement les feines domèstiques? ¿Assumim lliurement tenir menys càrrecs de poder? No es tria en llibertat quan gairebé no hi ha sortides. Ahir deien que el feminisme deixava a l’atur aquestes dones, quan és el masclisme el que ens ha condemnat, des de segles, a l’anul·lació i la precarietat.

Els avenços tecnològics han provocat que algunes feines es reconverteixin o desapareguin. Quan són avanços ètics, s’ataquen si amenacen el negoci. Sense ètica continuarien els espectacles de gladiadors o els de circ que sotmetien a burla malalties físiques. De reclamar tant la llibertat individual, un dia es demanarà que l’esclavitud sigui legal perquè els esclaus es van quedar sense feina. Els drets humans, els deixeu per a un altre dia.

Nines disponibles

Notícies relacionades

No em prendria això seriosament si no fos perquè el masclisme ens ha fet normalitzar la cosificació fins al punt d’autocosificar-nos per ser contractades i acceptades, perquè no hi havia cap altra opció. L’alliberament sexual no era la cosificació sexual.

I no em prendria això seriosament si no fos perquè la cosificació és la base de la cultura de la violació i del maltractament. Quan som objectes decoratius o excitants, ens deshumanitzen i humilien. Passem a ser vistes com trossos de carn o com nines inflables a disposició. I quan ens deshumanitzen, més possibilitats de rebre violència. I suposo que ningú ho desitja això… Tret que la frase «davant el maltractament, tolerància zero» s’utilitzi només com a eslògan per quedar bé