Editorial

Hostesses i sexisme

La supressió de les hostesses a la F-1 és un bon pas contra els clixés masclistes no només en el món de l'esport

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp36832880 azafatas moto gp180201183832

zentauroepp36832880 azafatas moto gp180201183832 / PETR JOSEK

La recent decisió de l’organització de la fórmula 1 de suprimir la presència d’hostesses a la graella de sortida –les grid-girls– és un pas més, i important, en la lluita contra un tipus de discriminació que és molt visible i notori i amb una gran repercussió mundial. A partir d’aquí, entitats com l’Institut Català de les Dones (ICD) o personalitats de l’entorn feminista han reclamat que la presència de dones com a adorn sigui proscrita dels esdeveniments esportius en general. La recent acta d’infracció molt greu de la Inspecció de Treball contra les empreses que van contractar hostesses en l’últim Trofeu Godó de tennis posa l’èmfasi en la discriminació per raó de sexe i en unes precàries condicions laborals que van atemptar contra la seva salut. Però també incideix en el problema de fons: la utilització del cos com a mètode d’atracció. I aquesta és una situació que no es produeix tan sols en el món de l’esport: la presència d’hostesses en actes públics, congressos, etcètera, que hi són només per ser vistes no com a protagonistes valorades pel seu esforç sinó com a trofeu, gerro, descans del guerrer o generadores de l’apetit masculí. 

S’han donat casos, durant els últims temps, que venen a corroborar la necessitat d’abandonar uns clixés que, per desgràcia, són molt freqüents. Un sopar d’executius a Londres amb hostesses que van patir abusos va ser un escàndol mundial, i va contribuir a donar força a les veus que denuncien aquest tipus de cosificació del cos de la dona, dins de moviments més amplis en favor de la igualtat com el #MeToo. La bona notícia és que on no fa gaire no es feia estrany veure noies joves mig despullades en congressos, fires i promocions ara s’imposen codis de vestimenta, paritat en el treball d’assistents i, en general , una preocupació generalitzada pels problemes reputacionals que pot suposar el sexisme.

El Mobile World Congress, per exemple, veta que les marques facin que les hostesses llueixin un vestuari denigrant per a elles. Sens dubte un exemple a seguir, com alguns casos en el ciclisme: a la Volta van pujar al podi un hereu i una pubilla, una paritat que també es va donar a la Vuelta, sense petons a la galta i sense ostentació. La pressió social i l’actuació de les entitats públiques han de prevaler sobre l’esperit comercial i sexista