El 'dolce far niente' d'ERC

La decisió del president del Parlament, Roger Torrent, d'ajornar la celebració del debat d'investidura del candidat Carles Puigdemont ha estat una decisió salomònica. D’una banda, perquè implícitament ha acceptat el terreny de joc proposat pel Tribunal Constitucional, ha evitat desobeir-lo i s’ha estalviat, de moment, haver d’exposar els membres de la Mesa del Parlament a noves querelles i als antics consellers ara diputats, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva, que estan en llibertat sota fiança, haver de prendre decisions que puguin afectar la seva situació processal. I per l’altre, perquè malgrat l’histrionisme a les files de Junts per Catalunya i de la CUP ha mantingut la candidatura de Puigdemont i per tant 

la lleialtat envers els seus companys de viatge. Però sobretot ha estat una decisió que ha permès a ERC guanyar temps per recuperar-se del desconcert que li van provocar els inesperats resultats electorals. 

Abans de les eleccions, ERC ho tenia tot al seu favor, però li va poder l’estètica i es va equivocar no deixant que fos Puigdemont el que les convoqués i forçant una declaració d’independència que per a les úniques coses que ha servit ha estat per activar l’article 155 i perquè el Govern hagi acabat a la presó o fugit. Per això i per donar ales a Puigdemont i que contra pronòstic li guanyés les eleccions. Aquest és el trist balanç dels plors i del dogmatisme de Marta Rovira i de les 155 monedes de plata de Gabriel Rufián. A l’ERC preprocés per menys els hauria perillat el càrrec. 

Notícies relacionades

El Govern va estudiar crear un exèrcit de fins a 22.000 militars, segons un informe de la Guàrdia Civil

Pérez de los Cobos: "El cumpliment de la llei està per sobre de la convivència"

Si a ERC i a Torrent els torna a poder l’estètica i opten per mantenir Puigdemont com a candidat malgrat la presumpta inviabilitat de la proposta, a l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui les al·legacions, no solament no es podrà formar govern i no s’aixecarà l’article 155 sinó que tornarà a quedar exposada judicialment i a costa de Junts per Catalunya. Si opten en canvi per un candidat viable i si Junts per Catalunya i la CUP no hi col·laboren, això implicaria haver d’explorar altres aritmètiques. I encara que arribat el cas ERC podria liderar el front del desbloqueig i el de la recuperació de la normalitat institucional i erigir-se com una força autònoma i responsable, aquesta operació té costos. ERC tem, i amb tota la raó donats els antecedents, que ara sigui a ella a la qual es vinculi amb monedes de plata.

Per sort per a ERC hi ha una tercera alternativa que li pot permetre durant un temps més seguir sent salomònica. Aquesta opció és la de no fer res i deixar que expirin els terminis per anar de nou a eleccions. I encara més sabent que, possiblement, com s’ha fet públic que el Tribunal Suprem inhabilitarà els membres del Govern cessat i que cap d’ells no podrà ser candidat. Perquè encara que això suposi perdre Oriol Junqueras pot ser també un incentiu per a ERC que sap que no és el mateix competir amb un PDeCat en hores baixes que amb Puigdemont en el paper de president a l’exili.