Teleporqueria al Despatx Oval

Són tan baixes les expectatives al voltant de Donald Trump, que el fet que durant una hora i vint minuts parlant no insultés a ningú, no proferís comentaris racistes ni masclistes ni entrés en una guerra de dimensions amb cap dictador fa que hagi qui consideri que el seu discurs sobre l'Estat de la Unió fos... presidencial. O una cosa així. I sí, és veritat que comparat amb els seus tuits el discurs es pot considerar seriós, i és el mínim, tenint en compte que una administració tan disfuncional com la de Trump se suposa que ha estat treballant durant dies en aquest text. Confirmat: si Trump dirigís el país llegint del teleapuntador i no escrivint tuits, no seria millor president, però almenys ens estalviaria algunes escenes de vergonya aliena. 

Malgrat que en les formes Trump es va comportar, no per això el seu discurs va ser menys trumpià. Ho va ser en l’escenografia, pensada amb la saviesa d’un mestre de la teleporqueria, que és un mitjà que el president domina a la perfecció. L’elecció dels seus convidats va ser acuradament pensada per maximitzar l’efecte demagògic de les seves paraules. El populisme nacionalista, xenòfob i supremacista subjeia en les paraules del discurs igual que en els seus tuits, en això no hi va haver cap diferència. Massa sovint, els tuits, els exabruptes i l’escàndol oculten les accions de Trump. Per més que les seves paraules deshonrin gairebé diàriament la institució de la presidència nord-americana, l’important amb Trump (amb qualsevol governant, de fet) són els fets. I els fets i les intencions polítiques anunciades en el discurs indiquen que Trump no té intenció de frenar. El president serà inepte i incompetent, però té una agenda. I pensa aplicar-la.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Irracional GOP

En això resulta imprescindible el Partit Republicà. L’escenografia del discurs de l’estat de la Unió contempla aparatoses interrupcions de les paraules amb aplaudiments per part dels congressistes del partit del president. Però va cridar l’atenció el fervor amb què la bancada republicana va aplaudir l’espectacle de teleporqueria que els va brindar Trump. Des del primer minut de la seva presidència, fins i tot des de l’endemà de la seva victòria electoral, s’ha parlat molt d’un impeachment a Trump. El petit detall que no s’acostuma a tenir en compte és que per fer-ho es necessita el Partit Republicà. I sí, és cert, molts republicans i conservadors no volen Trump, i se n’avergonyeixen. Però també ho és que el GOP i el magnat immobiliari es necessiten. El principal responsable del que faci Trump és Trump, per descomptat, però la responsabilitat més àmplia correspon a una formació, la republicana, convertida en la casa comuna del conservadorisme ranci, l’alt-right, el tea party i els poders econòmics de tota la vida. El Partit Republicà és una formació irracional, i poc hi ha més irracional que entregar-se a un paio com Trump, mestre en teleporqueria. Bé, sí. Entregar-li la presidència dels EUA i després mantenir-lo en el càrrec.