Humor per sobre de tot

Fa uns dies vam acabar temporada a Madrid. Han sigut tres mesos i mig molt intensos. La complicada situació política que es va viure a Catalunya els mesos d'octubre i novembre la vam patir amb la tensió afegida de viure-la des de la capital. Molts madrilenys van viure aquells esdeveniments amb tristesa, preocupació, incomprensió i fins i tot amb cansament. Un ambient que va afectar inicialment la nostra taquilla. Quan vam arribar, la venda anticipada no estava anant com de costum, i és que l'estat d'ànim general no convidava a la diversió.

La promoció de l'espectacle va ser molt complicada; la política catalana ocupava tots els programes de ràdio i televisió i a totes les redaccions no quedaven espais ni temps disponibles per a la cultura. Una arrencada precària que, amb el pas de les setmanes, afortunadament, es va normalitzar, i vam anar recuperant el públic perdut. Des de Barcelona ens preguntaven si atribuíem el descens d'espectadors al fet de ser catalans. Nosaltres no ho pensàvem així, però era impossible saber si algun radical podia ser capaç de prendre la decisió de no venir a veure'ns per ser d'un lloc o d'un altre.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els espectadors que venien sortien entusiasmats, i això ens demostrava que l'humor s'anteposa als llocs de procedència, de manera que la possibilitat d'haver sigut castigats va quedar descartada al cap de poques setmanes. El públic va començar a respondre com sempre fins a omplir l'aforament del teatre. I és que l'humor que es basa a evidenciar els comportaments més bàsics, els més comuns a tothom, no hi entén de llengües ni de fronteres.

Que ningú es pensi que en aquest article persegueixo elogiar el nostre humor, i menys encara fer publicitat pròpia: això no m'ho permeto des que col·laboro en aquest diari. Simplement miro d'evidenciar que l'humor és una eina capaç d'aglutinar gent de totes les edats i de totes les ideologies. Riure ens uneix i ens fa oblidar algunes diferències que, quan l'humor s'absenta, es fan irresolubles.