Els Estats Units, segons Trump
Els discursos com el d'ahir tenen un efecte escàs, en especial quan no canvia res en el programa llevat del to
El president americà treu pit de la seva reforma fiscal durant el discurs de la Unió. /
Poc cops el Congrés dels EUA ha donat una imatge de total desacord entre republicans i demòcrates durant un discurs sobre l’estat de la Unió com l’oferta ahir durant la intervenció de Donald Trump. I això que el president, en el seu llarg discurs, va utilitzar un to contingut poc habitual en ell i lluny del tremendisme expressat fa un any en la inauguració del seu mandat. Però la duresa era en les paraules, no en com les pronunciava. Una d’aquestes paraules dures és Guantánamo, i s’hi va referir no per seguir la política del seu antecessor d’aconseguir el tancament d’aquella ignomínia, sinó per reactivar el centre de detenció. Altres paraules dures van arribar a l’abordar una de les seves polítiques més polèmiques, la immigració. Mentre demanava a l’oposició la col·laboració en aquesta conflictiva qüestió, identificava de manera grollera els estrangers amb la delinqüència i la violència.
El món, al qual va dedicar poc temps, es divideix segons Trump en bons i dolents, amics i enemics, i en aquesta dicotomia va reclamar l’ús de la força ignorant el multilateralisme i la col·laboració entre nacions. Amb aquests plantejaments de política interior i exterior, la seva crida a la unitat amb els demòcrates queia en sac foradat. No obstant, ha d’importar ben poc la falta de cooperació bipartidista quan Trump es pot apuntar el punt d’una economia a l’alça amb uns resultats que comencen a ser tangibles entre la ciutadania. També a favor seu Trump té darrere un Partit Republicà que ara sí que el recolza sense fissures, cohesionat, entregat i identificat amb l’Amèrica primer, el mantra presidencial des dels temps de la campanya electoral, després d’haver llimat les diferències. I un altre aspecte que li dona avantatge és la situació encara confusa en què es troba l’oposició. Va cridar l’atenció, atesos els precedents del president i els seus escàndols sexuals, que moltes congressistes assistissin vestides de negre en defensa del moviment contra la discriminació i els abusos que pateixen les dones.
En l’any transcorregut des de la seva arribada a la presidència dels EUA ha complert poques promeses. Els discursos com el d’ahir tenen un efecte escàs, especialment quan no canvia res en el programa llevat del to amb el qual es transmet. La prova del nou la tindrà Trump al novembre amb les eleccions de meitat de mandat.
