IDEES

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp2905067 libros  eugeni d ors180130133145

zentauroepp2905067 libros eugeni d ors180130133145

Ja ens agradaria que una vida humana tingués l’arquitectura narrativa d’una novel·la. D’una novel·la realista, amb la seva trama, el seu desenvolupament i desenllaç, el seu leitmotiv i nusos simbòlics, el seu sentit unitari. Així, com una pel·lícula, és com molts pensen la seva vida. Però això és un acte d’imaginació, una operació retòrica mitjançant la qual se seleccionen els fets i els actors que poden integrar-se en un argument coherent. Tenir un projecte vital o una vocació definida facilita aquesta articulació narrativa i contribueix a la trampa que tot el que passa adquireix consistència i significat. Ho saben –o no– els biògrafs, escriptors de vides.

Notícies relacionades

Al biògraf li correspon trobar el secret repunt que manté units els esdeveniments d’una existència. A vegades es tracta del destí del personatge: la seva rellevància política, la transcendència de la seva obra, el seu paper en el teatre de la història. Altres és el caràcter el que traça una línia de continuïtat entre peripècies dispars. El biògraf ha de triar quina és aquesta línia de punts, a quin angle del personatge dirigirà el seu focus, quina forma donarà a la informe muntanya de dades que evacua un ésser humà al seu pas. I si no ho fa, o no en sap, passa com amb el diplomàtic que diu «no», que, segons Voltaire, no és un diplomàtic.

Li dono voltes a aquestes menudeses en vista de dues biografies que s’assemblen com un ou a una castanya: Eugenio d’Ors, de Javier Varela (RBA), i El incógnito Rafael Sánchez Ferlosio, de J. Benito Fernández (Árdora). Varela entreveu l’íntima filigrana del narcisisme d’Eugeni d’Ors, que connecta la seva comandància intel·lectual del catalanisme noucentista amb la seva època de falangista desvergonyit. Entre una ideologia i una altra, aparentment oposades, s’aixeca el pont de la seva personalitat acomodatícia, ambiciosa, autoritària i brillant. No agrada aquest D’Ors, però sí la biografia. No obstant, ai, agrada Ferlosio però no la seva biografia. I és que una pluja de dades sense ànima (o sigui sense cohesió) no insufla vida a l’autor d’Alfanhuí. Amb honradesa, Fernández avisa en el subtítol: «Apunts per a una biografia». I, en fi, ho són. 

Temes:

Llibres